Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc

Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc


Durant els darrers anys m'he endinsat profundament en l'anàlisi de les vides de diversos personatges ebrencs, artistes i literats, amb els quals he arribat a un grau d'identificació personal magnífic i m'han omplert moltíssim. Ha estat el cas, molt especialment, de l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982), sobre el qual vaig redactar la biografia Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007), el qual crec que és el meu treball més elaborat. Posteriorment, vaig editar les biografies Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (2008), conjuntament amb Josep M. Sáez, i Emili Bonet escultor, pintor... poeta. (2007). Un dels meus orgulls personals és el fet que tots tres estudis van ser premiats en diversos certàmens d'assaig. Justament per aquest motiu, molts/es companys/es de lletres m'encoratgen a dedicar-me a aquesta mena d'estudis de no-ficció. Jo, en canvi, mai no vull renunciar a escriure poesia, conte o novel·la, tot i que no siguin els gèneres on assoleixo millors resultats. Jo escric i faig estudis literaris per pur plaer, no per aconseguir èxits.

Era només un xiquet, en època preadolescent, quan vaig agafar veritable entusiasme per la figura de Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), el campredonenc més universal. M'hi vaig enamorar, literalment!!! A partir de la coneixença de la seua figura i obra, vaig anar col·leccionant amb cura tots els articles que s'havien publicat sobre la seua obra a la premsa comarcal i algunes publicacions barcelonines. En recordo un en especial, sobre la reproducció de la caseta on va nàixer el nostre pintor que va realitzar l'artista miniaturista i pessebrista, Ramon Marqués i Arbona, i que vaig publicar al desaparegut rotatiu L'Occidental. Ja un poc després, vaig redactar-hi alguns articles per a la revista Soldevila i altres publicacions d'arreu dels Països Catalans amb les quals col·laborava a principis dels anys 1990. Al tombant del segle XXI, des de Soldevila, amb l'amic Damià Grau, vam decidir crear la secció Amics d'en Francesc Llop i Marqués, per tal d'aprofundir en el seu estudi i dotar Campredó amb un fons d'art. Vam posar entusiasme i imaginació, vam aconseguir que les institucions ens cedissin algun quadre, i vam idear una operació comercial que ens va permetre iniciar la col·lecció llopiana. Justament va coincidir aquest període amb el meu rellançament literari personal. Per curiositats de la vida, de vegades inexplicables, vaig començar a redactar les biografies dels personatges abans esmentats, i em va quedar a la calaixera la primera que havia endegat, la de Francesc Llop. Ara ja la tinc força avançada i espero que pugui veure la llum ben aviat. Durant aquests anys no he oblidat Llop però, ja que també he anat publicant ara i adès articles sobre la seua obra a diverses revistes. El darrer és justament un extens article a la revista Mainhardt, d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Igualment vaig aconsellar (tutoritzar des de fora... per dir-ho d'alguna manera) un treball de recerca d'un alumne de 2n de Batxillerat de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, Joan de Antonio i Sol, el qual tenia arrels familiars campredonenques i era alumne meu a l'acadèmia Nessie School, que es va introduir en la personalitat de Llop i va elaborar un bon treball, l'únic estudi estudiantil sobre la seua figura.

La meua motivació per difondre tothora l'obra de Llop m'ha portat a idear una mena de magatzem literari, que recull moltíssima informació sobre la seua figura. Les noves tecnologies ens permeten disposar de blocs informatius, i hem creat el de Francesc Llop, http://llopmarques-soldevila.blogspot.com/, en el qual podeu trobar tota mena d'articles de diferents autors que analitzen la seua obra, i també els meus apunts biogràfics que estic incloent en aquest mateix diari personal on line. També hem posat a disposició de tothom una mena de segon magatzem literari. Es tracta de la pàgina del feisbuc que porta el seu nom, http://www.facebook.com/pages/Francesc-Llop-i-Marqu%C3%A9s/165764080177932. Allí hem posat tot un seguit d'enllaços amb galeries d'art que disposen d'obra seua, així com referències d'hemeroteca de diaris diversos.

També l'hem convertit en wikipèdic, amb la incorporació de la seua figura a la Wikipèdia, l'enciclopèdia més famosa i visitada de les darreres dècades, http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Llop_i_Marqu%C3%A9s.

Mai no m'ha agradat guardar-me la informació com un tresor personal, sinó posar-la a disposició de tothom. Amb aquestes darreres iniciatives, la figura de Francesc Llop és ben viva a la xarxa, i des de Soldevila ens en sentim molt orgullosos. Estem complint el somni de la recuperació de la seua figura, que era l'any 2000, justament això, un somni. Ahir mateix, en una visita a la pàgina del feisbuc, ens va felicitar efusivament un dels grans artistes ebrencs actuals, l'amic Joan Antoni Panisello, el mestre ceramista jesusenc. Les seues paraules són un encoratjament més per continuar difonent la vida i obra de l'il·lustre pintor impressionista nascut a l'hort dels Clots, a l'horta campredonenca.

Seguirem amb noves iniciatives per honorar la figura de Llop. De moment, amb els apunts biogràfics aquí al bloc i la finalització de la biografia personal que m'il·lusiona moltíssim.

Contrasensacions:

A redós de la figura de Llop, s'ha inspirat molt especialment el pintor i pagès campredonenc Eduard Gas, el qual està portant una interessant carrera amateur pictòrica que l'ha portat a l'obertura de nombroses exposicions arreu de les Terres de l'Ebre. També vaig publicar alguns articles sobre ell i l'altra pintora local, Neus Arasa, a principis de segle a l'esmentat L'Occidental, i d'un altre afeccionat a la pintura, Damià Favà. Difondre l'obra seua, promoure activitats artístiques, ha estat una passió personal durant molt temps. Malauradament, vam veure com es mutilava l'obra de Gas amb la destrucció unilateral de la pintura de les Torres Bessones que hi havia a la plaça de l'Església... Els motius? Crec que evidents... i malaurats. Cal potenciar i construir art tostemps, no destruir-lo... però el joc polític alguns el fan anar per altres camins... Més que lamentable...