APUNT ENCICLOPÈDIC

FRANCESC LLOP I MARQUÈS

Pintor paisatgista de la primera meitat del segle XX, nascut a Tortosa el 1873. Va cursar els seus estudis artístics al barcelonès Ateneu Obrer, amb el professor Nicanor Vàzquez. Va realitzar exposicions individuals a Barcelona i Mèxic i va concòrrer a moltes de col.lectives i certàmens, així com des del 1917, en totes les Nacionals celebrades a Barcelona i Madrid, essent diverses vegades premiat. Obres seves es guarden al Museu d'Art modern de Barcelona. En les seves obres, algunes de les quals presenten certa influència francesa, es mostra com a hàbil pintor, dominador perfecte de la tècnica. Va practicar molt l'aquarel.la. Era soci de mèrit del Reial Cercle artístic de Barcelona

Diccionari Ràfols d'artistes de Catalunya, València i Balears.

Pintor nascut a Tortosa el 1873, mort el 1970. Paisatgista de certa fama, va pintar a l'oli i va practicar bastant l'aquarel.la. Alguns comentaristes parlen de certa influència francesa en la seva obra. Va ser membre de l'Arca de Noé, societat humorística fundada per Santiago Rusiñol i formada per gent amb cognom d'animals.

Diccionari Ràfols d'artistes Contemporanis de Catalunya i Balears

Pintor nascut a Tortosa el 1873 i mort a Barcelona el 12 d'agost de 1970. Era un paisatgista i aquarel.lista de qualitat. Havia estudiat a l'Ateneu obrer de Barcelona amb Nicanor Vàzquez. Va pertànyer des d'un principi a la societat humorística, benèfica i cultural fundada per Santiago Rusiñol, l'Arca de Noé, de la qual era degà al temps de la seva mort. Va exposar repetides vegades a Barcelona i Mèxic. Amb certa influència de la pintura francesa en la seva obra, havia aconseguit tècnicament una gran perfecció. Diverses obres seves es troben al Museu d'art modern de Barcelona. Home d'un gran sentit de l'humor, hi ha nombroses anècdotes seves. Tres anys abans de la seva mort la premsa va donar notícia que havia arribat a centenari, la qual cosa ell no va desmentir amb l'únic propòsit de divertir-se. Per aquesta raó va acceptar el banquet que els seus amics de l'Arca de Noé li varen oferir. A l'hora dels postres va agrair l'homenatge amb un discurs que va tenir una àmplia repercussió, per la seva agudesa i finesa, en la premsa nacional i estrangera.

Suplement de 1969-70, de l'Enciclopèdia Universal Ilustrada d'Espasa Calpe

Pintor. Es va traslladar de molt jove a Barcelona, on va assistir en els seus primers anys a l'Ateneu Obrer, en el qual va freqüentar les classes de dibuix de Nicanor Vàzquez. Es va convertir en un pintor d'execució perfecta que creava figures d'irreprotxable factura. Va preferir conrear, no obstant, el gènere paisatgístic, pintant essencialment localitats de les rodalies de Barcelona i recorrint molt sovint a la tècnica de l'aquarel.la. La pintura francesa va deixar a la seva obra una variada petjada tot i que no sempre de la mateixa intensitat, i així, Llop i Marquès apenes va deixar lluir, en uns casos i va adoptar clarament en altres, des d'influències naturalistes i simbolistes, fins a l'enfocament completament impressionista en els seus paisatges. Va exposar en nombroses ocassions a Barcelona i a Mèxic, i part de la seva obra es conserva actualment al Museu d'Art Modern de Barcelona. A causa del seu caràcter cordial, al gran sentit de l'humor de què feia gala i al seu interès per la difussió de la cultura, va pertànyer des del principi a la societat fundada per Santiago Rusiñol 'L'Arca de Noé', de la qual era degà en el moment de la seva mort. En reconeixement al seu mèrit artístic va ésser anomenat soci d'honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Gran Enciclopedia de España