diumenge, 30 d’octubre del 2011

Francesc Llop i Marqués (5)


Llop va decidir marxar cap a terres mexicanes on va tenir una estada molt productiva .A l'estat azteca començà a tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra , la figura i el paisatge. Va fer molt més que pintar, va col.laborar en algunes prestigioses revistes de caire artístic i també en la decoració d'unes quantes esglésies, a l'hora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va permetre guanyar-se la vida durant molts anys.

Recent tornat de Mèxic va triar París com a font de la seua inspiració, ciutat en la qual es va dedicar a pintar, dibuixar i gaudir del tipus de vida típic dels artistes d'aquell període. A la capital francesa va contraure una bona amistat amb un altre prestigiós artista, l'Hermenegild Anglada i Camarasa, que va ajudar gustosament al nou arribat. En uns anys quan ja s'havia produït el famós Saló de Tardor del 1905, l'impressionisme ja havia entrat en retrocès, alhora que en Gauguin i Cézanne ja havien traspassat, i arribava el torn d'altres grans mestres com Van Gogh.

És evident que la seva llarga vida (va morir als noranta-set anys) li va permetre assistir a autèntiques revolucions estètiques i canvis de conceptes artístics, sense que ell s'hi sentís identificat. La seua obra demostra uns ideals uniformes, atès que en Llop és un artista que sempre es mantingué fidel a un determinat concepte de la pintura. Bastè ens assegura que ni Mèxic ni París no li varen alterar el seu concepte de l'art, quan justament era una època d'esclat cubista i tot el que aquest corrent va comportar pel que respecta a la concepció tradicional de l'art.

En Llop i Marquès va ser testimoni d'aquesta gran revolució que va suposar el cubisme de Picasso, però no hi va voler prendre part.No li varen interessar mai els manifestos futuristes, la ruptura amb la realitat, la trencada total amb l'academicisme i amb la història de l'art, o fer la guerra al concepte museístic tradicional.

En l'apartat que en Joan Basté anomena, 'Dels primers èxits a la República', fa un repàs del pas fugicer de l'autor per diversos indrets: la ciutat de París , l'Ateneu Obrer i el Círcol Artístic, en autoanomenades repúbliques artístiques com 'El Paular' i de l'arribada a Rascafría quan tenia quaranta cinc anys, com a viva mostra del seu intensíssim bagatge cultural. Posteriorment ens introdueix al món de l'Arca de Noé. L'amistat entre Santiago Rusiñol i Llop donaria fruits amb el naixement d'aquesta prestigiosa entitat de caire còmico-artístic que reunia artistes que portaven un cognom amb referències animals,de la qual fou dels personatges més destacats:

Semblaria com si aquella entitat fos inventada per homes com ell, ja que fou a l'Arca on deixant de banda la pintura, desenrotllà un dels aspectes més curiosos de la seva personalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada