divendres, 7 d’octubre del 2011

FRANCESC LLOP I MARQUÉS I LA CLARA VERITAT DE LA SEVA PINTURA




El pintor Francesc Llop i Marquès, va néixer a Campredó a l'agost de 1873, va morir a Barcelona quasi centenari el 1970, seguia essent un gran desconegut a la nostra ciutat.Sabíem d'ell per les ja llunyanes exposicions d'homenatge que el Cercle Artístic li va dedicar el 1957 i el 1963, la darrera en complir el pintor els seus noranta anys. Per la nostra part, l' hem recordat en aquestes pàgines, especialment al llarg de l'article publicat en l'extraordinari de Festes Majors d'aquest mateix any; però feia falta la presència de la seva obra entre nosaltres.

Ens alegra que l'actual exposició en 'Gamma' vingui a recordar als tortosins el nom del pintor de la manera més digna i eficaç: amb la presència en la Sala d'art propera a l'Arc del Romeu, d'un lot de paisatges i teles de la figura de l'artista. No es tracta d'una exposició ordenada cronològicament, amb èpoques i estils ben definits, panoràmica precisa i justa del valor artístic d'una obra realitzada al llarg de més de setanta anys, des del seu temps d'alumne a la classe de dibuix de Nicanor Vàzquez, a l'Ateneu Obrer', fins el moment en què l'edat va vèncer el pinzell, com va saber fer el Cercle Artístic barcelonès, en recordar el Novembre de 1973 amb una mostra de més de setanta obras el centenari del naixement del nostre artista.

Reunides ara, a la Sala 'Gamma' teles de diferents èpoques, veiem restes en elles la lliçó d'escoles i grups, les llunyanes influències , el record dels seus mestres, temperats sempre pel consell del seu primer i més volgut professor, Nicanor Vàzquez, amb la seva rigorosa fidelitat a la natura, vista amb notable sensibilitat.

El veiem en unes obres recórrer camins d'esplendor cromàtica amb superfícies armoniosament pintades, recordar en altres el realisme courbetià en el matisat color i en l'ajustat dibuix, aprofitar de l'impressionisme els seus descobriments en llum i atmosferes o aproximar-se a la joc dels millors paisatgistes olotins; però tot allò dins del respecte a la natura d'una claredat de concepte i tècnica en el pensar i realització del quadre.

L'estudi cuidadós de la llum, servit per un color adequat, porta a Llop i Marquès a donar-nos amb aconseguidíssima autenticitat cada moment de la vida del paisatge: alegre vigor primaveral de la vegetació, agobiant il•luminació de l'estiu, or i boires de tardor i aquesta claredat macissa, envoltada en fredes lluminositats, del cor de l'hivern.

I aquí estan, per uns breus dies, les obres del pintor de Campredó, esperant la visita dels tortosins, teles germanes de les que varen quedar un dia al Museu d'Art Modern de la ciutat de Mèxic, de les quals formen part dels fons del Museu d'igual denominació de Barcelona i de les quals pengen de les parets del Cercle Artístic d'aquesta darrera ciutat, També de les que, escasses en nombre, importants per la seva qualitat, tenia a Tortosa en col•leccions públiques i privades.

Elles poden fer, en quedar-se en la nostra ciutat, que el record del gran pintor que fou Francesc Llop i Marquès, revisqui i romangui entre els tortosins amb la rellevància i consideració que el seu elevat mèrit artístic mereix i demana.

F.Gonzàlez Giner (versió original en llengua castellana). La Voz del Bajo Ebro, 17 d'octubre de 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada