Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc

Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc


Durant els darrers anys m'he endinsat profundament en l'anàlisi de les vides de diversos personatges ebrencs, artistes i literats, amb els quals he arribat a un grau d'identificació personal magnífic i m'han omplert moltíssim. Ha estat el cas, molt especialment, de l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982), sobre el qual vaig redactar la biografia Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007), el qual crec que és el meu treball més elaborat. Posteriorment, vaig editar les biografies Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (2008), conjuntament amb Josep M. Sáez, i Emili Bonet escultor, pintor... poeta. (2007). Un dels meus orgulls personals és el fet que tots tres estudis van ser premiats en diversos certàmens d'assaig. Justament per aquest motiu, molts/es companys/es de lletres m'encoratgen a dedicar-me a aquesta mena d'estudis de no-ficció. Jo, en canvi, mai no vull renunciar a escriure poesia, conte o novel·la, tot i que no siguin els gèneres on assoleixo millors resultats. Jo escric i faig estudis literaris per pur plaer, no per aconseguir èxits.

Era només un xiquet, en època preadolescent, quan vaig agafar veritable entusiasme per la figura de Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), el campredonenc més universal. M'hi vaig enamorar, literalment!!! A partir de la coneixença de la seua figura i obra, vaig anar col·leccionant amb cura tots els articles que s'havien publicat sobre la seua obra a la premsa comarcal i algunes publicacions barcelonines. En recordo un en especial, sobre la reproducció de la caseta on va nàixer el nostre pintor que va realitzar l'artista miniaturista i pessebrista, Ramon Marqués i Arbona, i que vaig publicar al desaparegut rotatiu L'Occidental. Ja un poc després, vaig redactar-hi alguns articles per a la revista Soldevila i altres publicacions d'arreu dels Països Catalans amb les quals col·laborava a principis dels anys 1990. Al tombant del segle XXI, des de Soldevila, amb l'amic Damià Grau, vam decidir crear la secció Amics d'en Francesc Llop i Marqués, per tal d'aprofundir en el seu estudi i dotar Campredó amb un fons d'art. Vam posar entusiasme i imaginació, vam aconseguir que les institucions ens cedissin algun quadre, i vam idear una operació comercial que ens va permetre iniciar la col·lecció llopiana. Justament va coincidir aquest període amb el meu rellançament literari personal. Per curiositats de la vida, de vegades inexplicables, vaig començar a redactar les biografies dels personatges abans esmentats, i em va quedar a la calaixera la primera que havia endegat, la de Francesc Llop. Ara ja la tinc força avançada i espero que pugui veure la llum ben aviat. Durant aquests anys no he oblidat Llop però, ja que també he anat publicant ara i adès articles sobre la seua obra a diverses revistes. El darrer és justament un extens article a la revista Mainhardt, d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Igualment vaig aconsellar (tutoritzar des de fora... per dir-ho d'alguna manera) un treball de recerca d'un alumne de 2n de Batxillerat de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, Joan de Antonio i Sol, el qual tenia arrels familiars campredonenques i era alumne meu a l'acadèmia Nessie School, que es va introduir en la personalitat de Llop i va elaborar un bon treball, l'únic estudi estudiantil sobre la seua figura.

La meua motivació per difondre tothora l'obra de Llop m'ha portat a idear una mena de magatzem literari, que recull moltíssima informació sobre la seua figura. Les noves tecnologies ens permeten disposar de blocs informatius, i hem creat el de Francesc Llop, http://llopmarques-soldevila.blogspot.com/, en el qual podeu trobar tota mena d'articles de diferents autors que analitzen la seua obra, i també els meus apunts biogràfics que estic incloent en aquest mateix diari personal on line. També hem posat a disposició de tothom una mena de segon magatzem literari. Es tracta de la pàgina del feisbuc que porta el seu nom, http://www.facebook.com/pages/Francesc-Llop-i-Marqu%C3%A9s/165764080177932. Allí hem posat tot un seguit d'enllaços amb galeries d'art que disposen d'obra seua, així com referències d'hemeroteca de diaris diversos.

També l'hem convertit en wikipèdic, amb la incorporació de la seua figura a la Wikipèdia, l'enciclopèdia més famosa i visitada de les darreres dècades, http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Llop_i_Marqu%C3%A9s.

Mai no m'ha agradat guardar-me la informació com un tresor personal, sinó posar-la a disposició de tothom. Amb aquestes darreres iniciatives, la figura de Francesc Llop és ben viva a la xarxa, i des de Soldevila ens en sentim molt orgullosos. Estem complint el somni de la recuperació de la seua figura, que era l'any 2000, justament això, un somni. Ahir mateix, en una visita a la pàgina del feisbuc, ens va felicitar efusivament un dels grans artistes ebrencs actuals, l'amic Joan Antoni Panisello, el mestre ceramista jesusenc. Les seues paraules són un encoratjament més per continuar difonent la vida i obra de l'il·lustre pintor impressionista nascut a l'hort dels Clots, a l'horta campredonenca.

Seguirem amb noves iniciatives per honorar la figura de Llop. De moment, amb els apunts biogràfics aquí al bloc i la finalització de la biografia personal que m'il·lusiona moltíssim.

Contrasensacions:

A redós de la figura de Llop, s'ha inspirat molt especialment el pintor i pagès campredonenc Eduard Gas, el qual està portant una interessant carrera amateur pictòrica que l'ha portat a l'obertura de nombroses exposicions arreu de les Terres de l'Ebre. També vaig publicar alguns articles sobre ell i l'altra pintora local, Neus Arasa, a principis de segle a l'esmentat L'Occidental, i d'un altre afeccionat a la pintura, Damià Favà. Difondre l'obra seua, promoure activitats artístiques, ha estat una passió personal durant molt temps. Malauradament, vam veure com es mutilava l'obra de Gas amb la destrucció unilateral de la pintura de les Torres Bessones que hi havia a la plaça de l'Església... Els motius? Crec que evidents... i malaurats. Cal potenciar i construir art tostemps, no destruir-lo... però el joc polític alguns el fan anar per altres camins... Més que lamentable...

Francesc Llop i Marqués (7)

En el número 238 de la revista Barcelona Atracción, que data de l'abril de 1931 (el més i l'any de la proclamació de la II República), llegim notícies sobre un nou certament, el titulat 'Barcelona vista pels seus artistes', organitzar pel Reial Círcol Artístic i al qual foren presentades més de tres-centes obres.En Francesc Llop va merèixer una Menció Honorífica per la seva tela 'Plaça de Palau'.

En l'apartat L'esplendor i l'eclipsi (1931-1939), Basté analitza la nova situació del país i de la cultura, i els traumes que hagueren de sofrir, començant per l'abolició de l'estatut d'autonomia i la persecució de la llengua catalana, simbolitzat amb la clausura de l'Institut d'Estudis Catalans.En Llop va veure com moria en Santiago Rusiñol i com tot un món cultural s'enfonsava.Va passar fora de Barcelona una bona part de la guerra civil.Tenia ja seixanta tres anys, és a dir es trobava en plena maduresa i sense gaires ànims de lluita o de complicacions personals. Havia pegat tantes voltes arreu de Catalunya a la recerca dels paisatges que més impressionaven la seva retina, que bé podríem haver-lo trobat a les terres que el van veure néixer com en qualsevol d'aquells poblets que tan bé coneixia com ara Torelló o Farema.Ja s'havia convertit en un dels grans retratistes de Catalunya, el futur però, donava senyals de gran incertesa.

Posteriorment comença el que en Basté anomena L'aïllament i l'autarquia.Tot l'esforç cultural català se'n va anar en orris, institucions i centres com Els Quaderns literaris, la Llibreria Catalònia, Els nostres Clàssics, L'Institut d'Estudis Catalans, desaparegueren. Així com aquell dolorós exili, que força una corrent migratòria de la intel.lectualitat catalana.Tot i que les arts plàstiques potser no van estar tan compromeses amb les circumstàncies polítiques del moment, no varen patir en el mateix grau que la llengua, la literatura i l'ensenyament.És a dir, en pintura, en escultura, o en arquitectura no es va sofrir un daltabaix tan espectacular de valors.



El 1940, exposà a la Sala Busquets del Passeig de Gracia, del 6 al 19 d'Abril del 1940. Primera exposició individual després de la victòria franquista. En Francesc Llop dóna una vegada més la seva interpretació del paisatge en una variadíssima mostra d'indrets. Té en exhibició vint-i-quatre peces obtingudes a 'Farema', ' La Roca del Vallés', ' Santa Coloma de Cervelló' etc.Basté va voler entrellaçar uns impecables comentaris sobre el peculiar estil del pintor campredonenc:

Hi ha en la seva pintura, unes constants mai no desmentides. Hauríem de repetir allò del tenaç aprenentage, ja que el continuen preocupant els mateixos problemes de la joventut, els núvols, la llum canviant, els cels, el color. Com una pertinaç herència del seu imrpessionisme inicial, encara intenta trobar la presència de la realitat que ens rodeja no en les formes estrictes, sinó en l'especial volum que les formes adquireixen segons siguin immerses en una o en altra atmosfera. En aquest sentit, són reveladors els títols de les seves teles, amb enunciats tan suggeridors com 'Contrallum', 'Núvols de Tempesta', 'Dia gris', 'Dia de boira', 'Hivern'. El crític Josep Maria Junoy a Destino, destaca la simpatia del color en els paisatges presentats'.

Una nova exposició tota de paisatges té lloc del 25 d'Abril al 8 de maig del 1942, a les Galeries Pallarès, que es trobaven situades al carrer Consell de Cent. Els Paisatges varen quedar distribuïts en dotze teles dedicades al poble de Sant Pere de Vilamajor i una altra dotzena amb motius d'Hostalric.Malgrat el notable boom artístic que vivia la ciutat de Barcelona, Francesc Llop no exposà durant tres anys. La Vanguardia se'n féu ressò de la següent manera:

Llop hace mucho tiempo que no ha expuesto en nuestra ciudad, su exposición ha de constituir un gran éxito artístico, dada la fama bien cimentada de que goza.

L'antiga llibreria Catalonia, batejada significativament com a 'Casa del libro', regentada pel seu amic Ramon Pociello, li va obrir les portes .Aquesta exposició durà del 5 al 28 de novembre del 1945. Segons Basté:

Tornà a ser variadíssima en temes i paratges, però sempre dintre de la seva línia tradicional. Geogràficament hi ha teles de Montesquieu, de Montornès, de la Roca, de Centelles, de Blanes i de la seva Tortosa natal. Tornem a trobar-hi constant de la llum i aquells títols tan reveladors com ara 'Ombra de núvol', 'Sol i núvols',' Capvespre', 'Núvols' o 'Dia ennuvolat'. No hi manca, tampoc, el seu habitual interès per les aigües canviants ara amb paisatges del Ter, de l'Ebre de la bassa d'un molí i d'una marina a Blanes. També crida l'atenció l'obra dedicada a Tortosa, la ciutat que va deixar quan tenia quinze anys i a la qual acut ara, als setanta, per pintar-la devotament, qui sap amb apunts vels de nostàlgia, quan s'sasseu davant del cavallet per deixar memòria de les antigues muralles, d'aquell riu de les gavarres, d'aquella pujada a sant Francesc de quan era petit.

El periodista i crític d'art Joan Francesc Bosch que amb els seus catorze volums d'El año artístico (1940-1954), va deixar constància de totes les manifestacions que en aquest camp, es celebraren a Barcelona, quan s'ocupa de la temporada 1945-46 parla de l'exposició que acabem de comentar amb aquests termes:

El paisajismo de Francisco Llop, ya en grado de madurez, es de limpio linaje. Se impone por si mismo merced a la justeza casi matemática que da su autor a los elementos que intervienen en cada tela, según sean luz y el aire en presenci cuando la captación se verifique; a la perfecta ordenación de los valores cromáticos y al carácter de sugestiva simplicidad no exenta de finas modulacions que el pintor imprime a cuanto realitza en el espacio iluminado, sin perjuicio de escuela ni afinidad con postulados que no responda n a su temperamento -manera personal de ver, de sentir, de narrar, a su intención y a su loable sinceridad.Obra ligada a la tradición paisajista remozada con lo que de modernidad se descubre, por efecto del cultivo, en nuestro agro, la de llop encuentra en la profusa raigambre renovadora de vitalidad, la razón de permanencia e inextinguible frescor que hace la verdaderaente estimable.El pintor encuentra, sin buscarlos, aquellos temas de su preferencia ya por Montornés, o bien por las campiñas tortosinas y als de Centellas, sin adulterar las esencias del paisaje en sus diversos aspectos por efecto de la mayor o menor densidad de la atmósfera, ni darse por satisfecho con cantar a la superflua, según deja constancia en estos lienzos, que aparecen colgados en Casa del libro y de manera especial en Paisaje nº4, magnífico acorde de ocres y verdes, Paisaje (nº 15), descrito con generosos impulso a base de pinceladas precisas y aplomadas; Invierno de extraordinario luminismo,Murallas, amplio y de lejanías como ensoñadas; el Ebro, claro, jocundo y de rumorosos temblores; sol y nubes de sugestiva aureola ambiental, y Atardecer, blando, húmedo e íntegramente emotivo.Pintura sana y limpia de afeites y artificio, la de Francisco Llop es de las que perduran por su inagotable arteria de vida. no obstante, el paisajista pone a prueba sus nada comunes facultades pictóricas enfrentándose acon el modelo humano vivo, y lleva a feliz resultado un retrato femenino merecedor de los elogios más efusivos.Noblemente se lo tributamos a quién actúa en toda circunstancia sobre la tela con la máxima nobleza'.

Els divagars de la vida el porten a un període que en Basté descriu com 'Una lentíssima extinció', atès que l'autor creu que en Llop més que morir-se, es va anar estingint. Ja en avançada edat, agafa amistat amb artistes més joves de la talla d'Emili Rexach Casanovas, Josep Mestres, Juli Borrell, Antoni Ros etc (la majoria dels seus amics havien mort, donada la seva edat avançada).Novament ens aporta una valoració imprescindible per tal d' entendre aquests darrers anys:

En Llop amb la seva fidelitat a un ideal uníboc i primicer, veu morir tot allò que el rodejà i ha de lluitar a cada pas per comprendre i per ser comprès. Viurà noranta set anys i això és una proesa que cansa.

Finalment va veure reconeguda la seva trajectòria amb el nomenament com a Soci de Mèrit per part del Reial Círcol Artístic. Basté es mostra convençut que: 'No és una distinció de compromís, sinó un acord de Junta destinat a exaltar allò que l'enunciat comporta: el mèrit del pintor distingit. Va aconseguir tornar a exposar l'any 1954, en la que ja era la seva sala habitual, la de la 'Casa del Libro'. Del 10 al 23 d'Abril va oferir una nova mostra de la seva ininterrompuda creació.

Nova pel moment de ser elaborada, però no per l'estil o la temàtica. Ha canviat una mica els escenaris, però encara el trobem viatjant per la seva Tarragona natal o pels habituals paratges del Vallès o de la Selva.Tornem a trobar banyistes (a la riera) escenes infantils, temes delicadíssims com l'ermita de Valldeneu, paisatges urbans. Però fidel a a mai no desmentida preocupació per la llum atmosfèrica, quadres que amb l'enunciat ja ens parlen de la intenció de l'autor: Riera de Santa coloma, font d'en Casellas, Bassa de la Rivuram Núvols, Núvols de Tempesta'.La immensa majoria d'aquestes teles avui formen part de col.leccions privades, a les quals no tothom pot accedir. Per això val la pena citar-ne una de més assequible la que decora la secretaria de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: es tracta d'un paisatge rural, amb un cel treballat i quasi creuat per un arc de sant Martí, amb tota aquella barreja de lluminositat i foscor que tenen tot a la vegada, les tardes de tempesta.

Francesc Llop i Marqués (6)

En la seua trajectòria artística, s'especialitzà en el conreu de la figura humana, del nu especialment, i el paisatge. El seu domini i personalitat en aquest darrer camp, fa que el Reial Círcol Artístic li atorgui el 1921, una Medalla d'Or per la seva aportació al Concurs de Paisatges Catalans.

En Basté ens explica: 'Després de seixanta anys es pot analitzar l'obra d'en Llop com un autèntic esforç per a captar la llum i el color de la manera més objectiva possible. Però aquest distanciament, aquesta manera de contemplar el panorama que hi ha davant del seus ulls amb una mirada estrictament de pintor, no acaba de satisfer cert sector de la crítica, que li censura la nul.la intel.lectualització dels seus productes. Dels quals saben elogiar allò que se'n diu factura, però no el propòsit'.

L'obra d'en Francesc Llop ha estat objecte d'interessants estudis i curts comentaris enciclopèdics.El famós historiador d'art i pintor , José Lòpez Jiménez, que signa le seves obres amb el pseudònim de Bernardino de Pantorba, a la crònica titulada 'Los paisagistas catalanes' (1975) ens escriu:

Fue un paisajista muy notable.Además del óleo, cultivó profusamente la acuarela. Hizo exposiciones personales en Barcelona y en Méjico. No recuerdo ninguna hecha en local madrileño. Se vieron aquí (Madrid) cuadros suyos, porque de las once Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en Madrid entre 1920 y 1943, concurrió a diez, con un total de dieciseis paisajes.

L'amistat amb Rusiñol facilità una gran exposició d'en Francesc Llop celebrada durant la primavera del 1927 (any de notables connotacions literàries). Comptava amb quinze teles: paisatges de Torelló, de Farena (un poblet de l'Alt Camp), amb títols tan evocadors com 'A ple sol', 'Nit de Lluna', 'Cap a la nit', 'Dia gris', 'Nuvolada' etc, i escenes costumistes com 'Dia de mercat a Torelló' o 'Festa religiosa'.

El rotatiu barceloní 'La Vanguardia' del dia 22 d'aquell mes d'abril s'ocupa de l'exposició i entre altres coses, especifica:

Llop exhibe una serie de lienzos que lo representan como paisajista y lo que se suele llamar colorista. La luz y el panorama, con algún atisbo de costumbrismo, dan a su obra un carácter turístico. En este plano, tan frequentado hoy, se maneja con innegable acierto. Su visión objetiva adquiere preponderancia en los cuadros titulados 'Día gris', 'A pleno sol', 'Mercado en Torelló'".

L'associació L'Arca de Noé va esdevenir l'instrument més important per difondre la seva obra. Els seus companys li dedicaren un sopar d'homenatge (que ells anomenaven pinso) amb motiu de la ja mencionada exposició de la sala Parés, que quedà registrada de la següent manera:

Al Llop perquè va triomfar amb una exposició dels seus quadres, que va fer individualment, també se li va dedicar un pinso extraordinari, presidit per tota la Junta i gairebé per tots els socis, que varen omplir tots els seients de la Menadora.

A hores d'ara la seua trajectòria artística es troba en el seu punt més àlgid, amb una destacada distinció amb premis o mencions. Es presenta a moltes Exposicions Nacionals de Belles Arts a Madrid. Concretament a la del 1929, se li concedeix un Diploma d'honor de Primera Classe pèr la seva obra ' El Llobregat'. Aquest mateix any aconsegueix un altre premi en el Certament de l'Exposició Internacional de Barcelona, que s'acabava d'inaugurar per l'oli titulat 'Fred a Farema'.

A començaments del 1930 presenta, també a Barcelona , una de les seves habituals exposicions, de les quals es fa ressò, el crític Joaquim Ciervo, a la Gaceta de Belles Arts, amb aquestes paraules, datades el dia 15 de març:

Es un pintor paisajista Francisco Llop que se distingue porque sabe dar a los aspectos que retiene toda la gama que la madre tierra brinda para poder componer cuadros majestuosos. En su reciente exhibición de paisajes catalanes aparecían en los últimos términos los colores sombríos y , en los primeros planos, bases cubiertas de vegetación. supo también ofercer buenos contrastes desdibujando a lo lejos la llanura azulada opuesta a los valles bordeados de tonos calientes que dan graduadas fulguraciones al ambiente.el pintor Llop trabaja para el perfeccionamiento de su tècnica, que aparece sobria, deslizada en los lienzos de manera competente y en consonancia con los asuntos que interpereta a conciencia, junto con precisas notas de color. Su reciente exposición consiguió sinceros elogios y también felicitaciones, por haber conseguido premio en el certamen de la Exposición Internacional de Barcelona.

Francesc Llop i Marqués (5)

Llop va decidir marxar cap a terres mexicanes on va tenir una estada molt productiva .A l'estat azteca començà a tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra , la figura i el paisatge. Va fer molt més que pintar, va col.laborar en algunes prestigioses revistes de caire artístic i també en la decoració d'unes quantes esglésies, a l'hora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va permetre guanyar-se la vida durant molts anys.

Recent tornat de Mèxic va triar París com a font de la seua inspiració, ciutat en la qual es va dedicar a pintar, dibuixar i gaudir del tipus de vida típic dels artistes d'aquell període. A la capital francesa va contraure una bona amistat amb un altre prestigiós artista, l'Hermenegild Anglada i Camarasa, que va ajudar gustosament al nou arribat. En uns anys quan ja s'havia produït el famós Saló de Tardor del 1905, l'impressionisme ja havia entrat en retrocès, alhora que en Gauguin i Cézanne ja havien traspassat, i arribava el torn d'altres grans mestres com Van Gogh.

És evident que la seva llarga vida (va morir als noranta-set anys) li va permetre assistir a autèntiques revolucions estètiques i canvis de conceptes artístics, sense que ell s'hi sentís identificat. La seua obra demostra uns ideals uniformes, atès que en Llop és un artista que sempre es mantingué fidel a un determinat concepte de la pintura. Bastè ens assegura que ni Mèxic ni París no li varen alterar el seu concepte de l'art, quan justament era una època d'esclat cubista i tot el que aquest corrent va comportar pel que respecta a la concepció tradicional de l'art.

En Llop i Marquès va ser testimoni d'aquesta gran revolució que va suposar el cubisme de Picasso, però no hi va voler prendre part.No li varen interessar mai els manifestos futuristes, la ruptura amb la realitat, la trencada total amb l'academicisme i amb la història de l'art, o fer la guerra al concepte museístic tradicional.

En l'apartat que en Joan Basté anomena, 'Dels primers èxits a la República', fa un repàs del pas fugicer de l'autor per diversos indrets: la ciutat de París , l'Ateneu Obrer i el Círcol Artístic, en autoanomenades repúbliques artístiques com 'El Paular' i de l'arribada a Rascafría quan tenia quaranta cinc anys, com a viva mostra del seu intensíssim bagatge cultural. Posteriorment ens introdueix al món de l'Arca de Noé. L'amistat entre Santiago Rusiñol i Llop donaria fruits amb el naixement d'aquesta prestigiosa entitat de caire còmico-artístic que reunia artistes que portaven un cognom amb referències animals,de la qual fou dels personatges més destacats:

Semblaria com si aquella entitat fos inventada per homes com ell, ja que fou a l'Arca on deixant de banda la pintura, desenrotllà un dels aspectes més curiosos de la seva personalitat.

Francesc Llop i Marqués (4)

En Basté, com a experimentat estudiós de les carreres artístiques de personatges universals, va voler començar amb una descripció coherent del territori que envoltava els primers anys d'en Francesc Llop i Marquès.

Ens fa cinc cèntims de la influència crucial de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1928, i de les repercussions que aquesta tingué en el camp social, arquitectònic i artístic; alhora que dóna gran rellevància a la tertúlia dels 'Quatre Gats', on en Llop va agafar una fructífera amistat amb el polifacètic artista i literat Santiago Rosiñol. Aquest establiment, on es podia beure i menjar, era promogut per artistes de la categoria d'en Ramon Casas i Utrillo. Les activitats artístiques que s'hi celebraven el varen convertir en un dels centres més actius i populars de la Barcelona d'aquella època, ja que es reunien artistes com Granados, Nonell, Gosé, Llobet, Malats etc. Era la seu de vetllades musicals, exposicions artístiques, runcions de titelles, ombres xineses, lectures poètiques i sobretot tertúlies i més tertulies.
Justament aquest intens ambient sociocultural en què va saber introduir-se és el vivíssim retrat del model de vida que es va trobar el nostre pintor Llop, recent arribat a la gran ciutat provinent de l'horta campredonenca. Per suposat que el context familiar és sempre de gran importància, atès que les seues possibilitats artístiques també depenien de l'estat econòmic de la família, que en el seu cas ben segur havia millorat. La família va passar a residir al carrer de Nàpols, poc després va ingressar quan tenia divuit anys a l'Ateneu Obrer de Barcelona per tal de cursar-hi classes del dibuix al natural. La seua intensa vocació així com el suport familiar li van permetre rebre classes per tal d' alliberar les seues inquietuds artístiques i millorar les seues qualitats innates.

Després de conèixer el professor Nicanor Vàzquez i assistir a les seues classes, va pintar el retrat del seu germà Agustí (primera obra pictòrica de què es té constància). Basté ressalta la influent figura de Vázquez en la producció llopiana i les coincidències en la vida de tots dos artistes: en especial la seva estada a les Amèriques. Així com fa un analisi molt positiu de l'existència dels Ateneus obrers, que varen esdevenir veritables centres artístics, alliçonadors de grans vocacions i exploradors del talent. Ens explica els reglaments de funcionament, mostra grans obres de dibuixos al natural d'en Llop, i remarca les dificultats que tingué donada la manca de dates de registre que van fer difícil la recerca d'informació sobre l'artista. Llegim amb atenció aquest estracte:

Llop ens deixà una gran quantitat de dibuixos i apunts del natural (carbó, sanguina, llapis), més necessaris per a conèixer l'artista que qualsevol apunt biogràfic. Un d'aquests es tracta d'un nu impressionant de gran format, és tan significatiu com el retrat del seu germà, ja que juntament amb un segell de goma que diu Ateneu Obrer de Barcelona, hi ha aquesta nota escrita en català, primer dibuix del natural.

Francesc Llop i Marqués (3)

El prolífic escriptor, traductor i divulgador d'art, Joan Basté, és l'autor d'un acurat estudi que ha quedat recollit en un llibre El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època, que va ser editat l'any 1989 pel dinàmic marxant d'art i propietari de la Galeria Quatre Cantons d'Olot, en Vicenç Coromina. Es tracta d' una detallada monografia artística sobre la figura de l'il.lustre pintor campredonenc, el qual va formar-se en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decissiu per al cicle socio-polític del nostre país. Francesc Llop es va mantenir bastant al marge dels diversos moviments pictòrics i plantejaments ideològics que varen convulsionar fortament les primeres dècades del segle XX. En Bastè va voler analitzar tot l'ambient que envoltava el nostre pintor, a l'hora que feia un esment precís dels seus millors amics i col.laboradors, àdhuc dels esdeveniments crucials del moment, fruit de la seua curiositat sobre les estretíssimes relacions que uneixen l'ésser humà i el context històric en què li toca viure. És a dir, s'introdueix dins del pla humanista per tal de parlar amb perspectiva històrica de l'obra d'un artista.Al paràgraf final del llibre, ens mostra una profunda identificació amb la persona i el personatge a la vegada, donat el llarg temps que va necessitar per a realitzar el seu acurat anàlisi biogràfic:


Així, doncs, si la figura d'en Francesc Llop ens ha interessat, el millor que podem fer és buscar la seva obra, procurar entendre-la situant-nos en el moment en què la formulava i admirar-la després amb totes les seves conseqüències. Estic segur que en sortirem enriquits, màxima aspiració que aquest llibre podria somniar. Ell hi posava les teles de la pròpia creació i nosaltres el marc d'una època que ens ajudés a contemplar-les i a diferenciar-les. És trist acomiadar-se d'algú amb qui l'autor ha conviscut, espiritualment, durant mesos i mesos. I és en nom d'aquesta espiritualitat que em permeto formular un vehement desig: 'Amic LLop, sigui allà on sigui que reposis, fes-ho en pau'.

Aquesta monografia està estructurada en diversos apartats molt específics que divideixen i detallen amb claredat les diverses èpoques i els diferents contextos que va anar experimentant en Francesc Llop, com a persona i com a artista: Concretament: De Tortosa a Barcelona (1873-1893)', Mèxic, París, El Paular (1893-1920), Dels primers èxits a la república (1921-1931), L'esplendor i l'eclipsi (1931-1939), . L'aïllament i l'autarquia (1940-1945), Una lentíssima extinció (1946-1970), El Centenari (1873-1973) i Làmines en color.

Francesc Llop i Marqués (2)

Durant aquestes darreres setmanes estic enllestint la biografia de l'il·lustre pintor impressionista campredonenc, Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970). M'encanta configurar les biografies de personatges que admiro molt, que s'han dedicat al món de la literatura o de l'art. Sortosament, he tingut la possibilitat de publicar les biografies de l'intel·lectual i polític catalanista jesusenc, Joan Cid i Mulet (2007, Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps, guanyador del premi d'assaig Enric Bayerri de 2004), del poeta i polític Roc Llop i Convalia (2008, Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guanyador del premi Artur Bladé i Desumvila 2007), i l'artista ampostí Emili Bonet (2007, Emili Bonet, escultor, pintor... poeta, guanyador del premi La nostra gent 2002). Ara em trobo en l'encoratjadora tasca d'acabar les del poeta tortosí Gerard Vergés i aquesta del pintor campredonenc.
Sempre m'ha motivat la figura de Francesc Llop, per moltes raons. Ara, una volta tinc enllestida la investigació, per tal de difondre la seua obra adequadament, des de Soldevila hem obert el següent bloc, en el qual es poden trobar tot un seguit d'articles publicats sobre ell i el seu treball artístic:http://llopmarques-soldevila.blogspot.com
També des de Soldevila hem obert la pàgina del feisbuc, en la qual hem anat creant com una mena de magatzem que abraci tota la informació publicada on line sobre l'històric pintor campredonenc.
http://www.facebook.com/pages/Francesc-Llop-i-Marqu%C3%A9s/165764080177932
Continuem, doncs, una feina intensa de difusió de la figura de Llop, artista que ja vam anar recuperant per part de Soldevila a principis del segle XX amb la creació de la nostra secció cultural Amics d'en Francesc Llop. Vàrem organitzar exposicions de la seua obra a Campredó i a Tortosa (una històrica als Reials Col·legis l'any 2000). Teníem en ment la recuperació de la seua obra, extesa entre nombrosos col·leccionistes del país. El primer quadre l'adquirírem gràcies a una operació comercial, en la qual un membre de Soldevila renunciava als beneficis econòmics per aconseguir els diners per un quadre. Després vàrem negociar amb les administracions públiques la cessió de dos quadres més.
La difusió del llegat de Francesc Llop i Marqués sempre ha estat una de les nostres lluites que ens ha motivat plenament. Personalment, acabar la biografia i publicar-la és una de les grans fites d'aquesta tardor-hivern.

Francesc Llop i Marqués (1)

Francesc Llop i Marquès (Campredó 1873- Barcelona 1970) és el campredonenc més universal. Va nàixer el 24 d'agost de 1873 a l'horta coneguda com dels Clots, situada prop del nucli de la Raval del Pom. De pares pagesos, va estudiar les primeres lletres a la veïna població de l'Aldea, però els seus progenitors varen haver d'emigrar a Barcelona a causa de les precàries condicions de vida de la nostra zona i allí va poder desenvolupar la carrera artística en plenitud.

Llop va ser un mestre en l'art de l'aquarel·la com bé ens recorden diverses Enciclopèdies d'Art, un pintor estrictament paisatgístic que jugava amb la combinació de tonalitats verdoses i la blavor de l'aigua marina. Va estar influenciat pel corrent impressionista, la característica més evident del qual era la representació de la llum per sobre dels colors, que donaven una aparença molt més viva de la realitat representada. Va dedicar-se tota la vida als fenòmens artístics, a la vegada que va viure envoltat de grans artistes, la qual cosa li va permetre mantenir cert prestigi dins de la intel.lectualitat catalana del seu temps.

Molt aviat va començar les lliçons a l'Ateneu Barcelonès i va assistir a les classes del prestigiós mestre Nicanor Vàzques que l'influencià notablement en la seva carrera a seguir. Una vegada instal.lat al seu estudi va treballar llargues temporades com a dibuixant i enquadernador, mentre seguia perfeccionant les tècniques del disseny en classes nocturnes.El 1901 va emprendre l'aventura mexicana que durà tota una dècada, on va col.laborar en revistes d'actualitat artística, ja que era un bon coneixedor de la pintura mediterrània i treballà com a restaurador. Posteriorment anà a París, atret per la bellesa de la ciutat i per la vida artística que es respirava a la capital francesa, on visqué més de dos anys .Conegué de primera mà els diversos estils artístics i contragué una bona amistat amb el pintor mallorquí Hermenegild Anglada i Camarasa (especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano), tot i que ell sempre seguí el seu propi camí i no es deixà influenciar per les noves corrents del moment (cubisme, surrealisme etc).




De tornada a Catalunya va continuar amb la vida un xic bohèmia típica dels artistes i va freqüentar els millors cerces artístic de Barcelona.La prestigiosa tertúlia dels Quatre Gats (que reunia la flor i la nata de la intel.lectualitat catalana) i l'associació l'Arca de Noé (que vetllava per la correcta difussió de l'obra dels seus components), varen marcar profundament la seva carrera, tal com ens explica en Joan Basté, l'autor d'una magnífica monografia sobre el pintor campredonenc, que va publicar el marxant d'art de la Galeria 'Quatre Cantons' d'Olot, en Vicenç Coromina, l'any 1989.
Va establir una fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Russinyol, el qual el va ajudar a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. Durant els anys vint i trenta gaudí de nombrosíssimes exposicions, donat l'esperit artístic que es vivia a Barcelona, principalment en motiu de l'Exposició Universal celebrada el 1928. A l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1944) presentà un quadre anomenat Trilla; a l'exposició 'Barcelona vista pels seus artistes' un oli 'Plaça de palau', que li varen premiar amb una menció honorífica. El Museu d'Art Modern de Barcelona va adquirir dos quadres seus nomenats Fred a Farena i Les Albes, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona.
També l'uniren estretíssims llaços d'amistat amb l'escultor ampostí, Inocenci Soriano Montagut, el qual s'encarregà d'organitzar l'emotiu homenatge celebrat l'any 1963, en virtut del seu norantè aniversari.
En Llop va fer diverses visites a la terra que el va veure nàixer durant les quals també va rebre diversos homenatges per part del Cercle Artístic de Tortosa, el qual va adquirir diverses obres seves.Al seu poble de Campredó també es van realitzat dues exposicions, durant els anys 1988 i 1995.Tothom va poder observar la bellesa paisatgística dels seus olis i el seu perfeccionat estil de caràcters.
La seua obra es troba escampada per museus i sales de col.leccionistes de París, Mèxic, Barcelona i Tortosa, alhora que és un pintor recordat en alguns manuals artístics i de pintura contemporània.

Un carrer del nostre poble i el Casal cultural porten el seu nom. Sens dubte la figura de Francesc Llop encoratja les inquietuds artístiques de la poblacióp gran i petita del nostre poble i mostra les possibilitats de totes les comunitats per xicotetes que siguen.
Quan es commemorà el 30 aniversari de la seua mort, l'Associació Cultural Soldevila vam tirar endavant la secció cultural Amics d'en Francesc Llop i Marquès', amb la intenció d' aprofundir en l'estudi de la seva obra, i amb l'ajuda de persones enteses en la seua producció s'ha intentat la compra d'originals per dotar al poble de Campredó d'un Fons d'art, que recordi la qualitat d'en Llop i les possibilitats artístiques del món rural.

HOMENATGE A EN FRANCESC LLOP I MARQUÉS

El pintor Francesc Llop i Marquès (Campredó 1873-Barcelona 1970) és sens dubte el campredonenc més universal. Tot i això, l'humil masia on va néixer, la reproducció en miniatura de la qual (una autèntica obra d'art) l'artista amateur Ramon Marquès guarda a casa seva, i el carrer del poble que porta el seu nom, són l'única relació que resta actualment entre el poble i el distingit artista.

Llop va ser un notable paisatgista, un retratista de Catalunya (La Roca del Vallès, Montblanc, Garraf, Sant Pere de Vilamajor etc) com bé ens recorden diverses enciclopèdies d'art. Va dedicar-se tota la vida al foment de l'art (pintor, enquadernador, restaurador) a l'hora que va viure envoltat de grans artistes, la qual cosa li va permetre mantenir un cert prestigi dins de la intel.lectualitat catalana del seu temps. Durant els seus estudis a Llotja conegué el professor Nicanor Vàzquez, que l'influencià notablement en la carrera a seguir. El 1901 va emprendre l'aventura mexicana que durà tota una dècada, on treballà com a restaurador i col.laborà com a crític d'art en diverses revistes. Posteriorment anà a París, on conegué de primera mà els diversos estils artístics i contragué una bona amistat amb el pintor mallorquí Anglada i Camarasa (especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano), tot i que ell sempre seguí el seu propi camí i no es deixà influenciar per les noves corrents del moment (cubisme, surrealisme). Rebé però certes influències impressionistes, quant al domini de la llum i la perspectiva dels seus paisatges.

La prestigiosa tertúlia dels Quatre Gats (que reunia la flor i la nata de la intel.lectualitat catalana) i l'associació l'Arca de Noé (que vetllava per la correcta difusió de l'obra dels seus components), varen marcar profundament la seva carrera, com ens explica l'escriptor i crític d'art Joan Basté, autor d'una magnífica monografia sobre el pintor campredonenc, que publicà el marxant d'art de la Galeria Quatre Cantons d'Olot, Vicenç Coromina, l'any 1989.

Va establir una fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Rusiñol, el qual l'ajudà a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. També l'uniren estrets llaços d'amistat amb l'escultor ampostí, Innocenci Soriano Montagut, el qual s'encarregà d'organitzar l'emotiu homenatge celebrat l'any 1963, amb motiu del seu norantè aniversari. Durant els anys vint i trenta gaudí de nombrosíssimes exposicions, donat l'esperit artístic que es vivia a Barcelona, principalment amb motiu de l'Exposició Universal celebrada el 1929, en la qual guanyà un diploma de primera classe pel seu oli 'El Llobregat'.

Va guanyar diverses medalles d'honor en els nombrosos concursos i exposicions de Belles Arts en què participà, durant la seva llarga vida artística, de les quals cal destacar el seu oli 'Plaça de Palau', guanyador d'un diploma en l'Exposició Barcelona vista pels seus artistes. El museu d'Art modern de Barcelona va adquirir dos dels seus quadres més emblemàtics 'Fred a Farema' i 'Les Albes'. La seva extensa obra està escampada en nombroses col.leccions d'arreu de Catalunya.

Va fer diverses visites durant la seva vida a les nostres terres, durant les quals també va rebre diversos homenatges per part del Cercle Artístic de Tortosa, el qual va adquirir diverses obres seves. Al seu poble de Campredó també s'han realitzat dues exposicions, durant els anys 1988 i 1995.

Des del Consell Assessor i l'Associació Cultural Soldevila es vol homenatjar la figura d'en Francesc Llop i Marquès, en el trentè aniversari de la seva mort. Aquesta data és només una excusa (mai millor dit) per fer una aposta cultural i tirar endavant una sèrie d'iniciatives que facin despertar l'interès de la població envers el més il•lustre fill del nostre poble. Els actes de l'homenatge començaran amb la col•locació d'una placa en la seva casa natal, la qual és el viu reflex de les penúries econòmiques de molts pagesos de finals de segle passat. El Consell Assessor també ha acordat donar el nom de Francesc Llop i Marquès al futur casal. Alhora que s'intentarà organitzar una exposició dels seus bellíssims paisatges i s'editarà una revista informativa sobre la seva carrera professional, els seus lligams artístics, anàlisi detallat de la seva obra per part de diversos estudiosos etc.

Finalment es crearà la secció cultural 'Amics d'en Francesc Llop i Marquès', amb la intenció d'aprofundir en l'estudi de la seva obra, i amb l'ajuda de persones enteses en la seva producció s'intentarà la compra d'originals per dotar al poble de Campredó d'un Fons d'Art, que recordi la qualitat d'en Llop i alhora les possibilitats artístiques del món rural. Aquest és un projecte ambiciós que ha d'arribar a consolidar-se. La figura d'en Francesc Llop i Marquès s'ha de veure enlairada per a exemple de tots els campredonencs i les campredonenques.

Emigdi Subirats , La Veu del Baix Ebre, 23-VII-2000

FRANCESC LLOP I MARQUÉS

( Campredó, 24 d'agost de 1873, 2 d'agost de 1970)

Inicialment format a Tortosa, la família emigrà a Barcelona, on treballà d'enquadernador. La vocació el portava a l'Ateneu Obrer, on fou deixeble de Nicanor Vàzques i més tard a la Llotja, mutant el romanticisme per l'atenció a la natura.

Passà a viure a Mèxic (1901-1910), on realitzava la primera exposició i justificava el seu retorn de pintor, destacat i dibuixant i aquarel•lista amb obra especialment dedicada al paisatge.

Tornava al país (1911) però el mateix any anava a París. Havent retornat a Barcelona on romangué per sempre , des de 1917 presentà nombroses mostres de la seva producció també a Madrid, obtenint diversos premis entre els quals destaca una medalla d'honor de Cercle Artístic de Barcelona.

Amic de Soriano Montagut, participava habitualment en concursos nacionals (1920-1940) i exposava habitualment per diverses galeries barcelonines i tortosines. Cercle Artístic de Tortosa l'homenatjava (1957), i els amics ho feien un altre cop en complir els noranta anys (1963).

(Explicació de la personalitat de Francesc Llop en el catàleg de l'Exposició 100 anys d'arts plàstiques a les Terres de l'Ebre).

APUNT ENCICLOPÈDIC

FRANCESC LLOP I MARQUÈS

Pintor paisatgista de la primera meitat del segle XX, nascut a Tortosa el 1873. Va cursar els seus estudis artístics al barcelonès Ateneu Obrer, amb el professor Nicanor Vàzquez. Va realitzar exposicions individuals a Barcelona i Mèxic i va concòrrer a moltes de col.lectives i certàmens, així com des del 1917, en totes les Nacionals celebrades a Barcelona i Madrid, essent diverses vegades premiat. Obres seves es guarden al Museu d'Art modern de Barcelona. En les seves obres, algunes de les quals presenten certa influència francesa, es mostra com a hàbil pintor, dominador perfecte de la tècnica. Va practicar molt l'aquarel.la. Era soci de mèrit del Reial Cercle artístic de Barcelona

Diccionari Ràfols d'artistes de Catalunya, València i Balears.

Pintor nascut a Tortosa el 1873, mort el 1970. Paisatgista de certa fama, va pintar a l'oli i va practicar bastant l'aquarel.la. Alguns comentaristes parlen de certa influència francesa en la seva obra. Va ser membre de l'Arca de Noé, societat humorística fundada per Santiago Rusiñol i formada per gent amb cognom d'animals.

Diccionari Ràfols d'artistes Contemporanis de Catalunya i Balears

Pintor nascut a Tortosa el 1873 i mort a Barcelona el 12 d'agost de 1970. Era un paisatgista i aquarel.lista de qualitat. Havia estudiat a l'Ateneu obrer de Barcelona amb Nicanor Vàzquez. Va pertànyer des d'un principi a la societat humorística, benèfica i cultural fundada per Santiago Rusiñol, l'Arca de Noé, de la qual era degà al temps de la seva mort. Va exposar repetides vegades a Barcelona i Mèxic. Amb certa influència de la pintura francesa en la seva obra, havia aconseguit tècnicament una gran perfecció. Diverses obres seves es troben al Museu d'art modern de Barcelona. Home d'un gran sentit de l'humor, hi ha nombroses anècdotes seves. Tres anys abans de la seva mort la premsa va donar notícia que havia arribat a centenari, la qual cosa ell no va desmentir amb l'únic propòsit de divertir-se. Per aquesta raó va acceptar el banquet que els seus amics de l'Arca de Noé li varen oferir. A l'hora dels postres va agrair l'homenatge amb un discurs que va tenir una àmplia repercussió, per la seva agudesa i finesa, en la premsa nacional i estrangera.

Suplement de 1969-70, de l'Enciclopèdia Universal Ilustrada d'Espasa Calpe

Pintor. Es va traslladar de molt jove a Barcelona, on va assistir en els seus primers anys a l'Ateneu Obrer, en el qual va freqüentar les classes de dibuix de Nicanor Vàzquez. Es va convertir en un pintor d'execució perfecta que creava figures d'irreprotxable factura. Va preferir conrear, no obstant, el gènere paisatgístic, pintant essencialment localitats de les rodalies de Barcelona i recorrint molt sovint a la tècnica de l'aquarel.la. La pintura francesa va deixar a la seva obra una variada petjada tot i que no sempre de la mateixa intensitat, i així, Llop i Marquès apenes va deixar lluir, en uns casos i va adoptar clarament en altres, des d'influències naturalistes i simbolistes, fins a l'enfocament completament impressionista en els seus paisatges. Va exposar en nombroses ocassions a Barcelona i a Mèxic, i part de la seva obra es conserva actualment al Museu d'Art Modern de Barcelona. A causa del seu caràcter cordial, al gran sentit de l'humor de què feia gala i al seu interès per la difussió de la cultura, va pertànyer des del principi a la societat fundada per Santiago Rusiñol 'L'Arca de Noé', de la qual era degà en el moment de la seva mort. En reconeixement al seu mèrit artístic va ésser anomenat soci d'honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

Gran Enciclopedia de España

FRANCESC LLOP, ARTISTA NOVAMENT TORNANT A CASA

Artista de la nostra vall, nascut a Campredó el 1873, a l'edat de cinc anys, segons ens confesava quan complia noranta, feia ninot a les parets de casa i a qualsevol paper que a les mans li arribava.Naixia a un paisatge de la nostra vall obert al vent que venia de Caro, fill de pagès que conreava un hort prop de les cases d'aquest barri.

Agost havia estat el mes de l'any en què venia al món, i, quasi un segle consumit en viure, moria a Barcelona, entre el néixer i el morir tot una vinda de pintor es produïa.Collites ruïnoses portaven la família a la ciutat comtal, anys de Restauració amb resorgir d'indústries i comercial esperit a tota Catalunya, uns anys de descansar les armes i parlar la Pau.

Després de l'arribada a la gran ciutat a l'edat del treball, aprenia l'ofici d'enquadernador de llibres, treball que , amb rares excepcions, seria el seu segur ofici per guanyar-se la vida.La seva vocació el feia anar a l'Ateneu obrer de la ciutat que l'acollia, on feia l'amistat de Nicanor Vàzquez, artista conegut per publicar a les revistes d'aquell temps dibuixos de costums i tipus d'esdeveniments de Barcelona.

Després seria Llotja acollidora del nostre pintor, la Llotja d'aquell temps d'Antoni Caba, nom que molt després encara era viu a la seva memòria. Així rebia l'aire somniador d'un romanticisme; però l'amor a la natura corregia promptament l'ensenyança acadèmica.

Fou 'el copiar del natural ', com llavors es deia a tot l'estat, sometre's a la realitat els ulls que la rebien, sentit formes vibrants, arrabassada manera dels pinzells, que senyalaven el final d'aquella escenografia de muntanyes i de llums, tècnica de lluidores esqueixades de la pintura dels romàntics.Tota la seva vida, el seu destí fou un lluitar amb el poc temps que pogués dedicar a la seva passió per la pintura.

'Aquesta, - em deia en una de les conversacions amb ell tinguda- , per mi estava un treball molt grat per a les hores lliures'. En aquella ocasió, davant l'artista de noranta anys, pensava jo, ben al contrari que ell, davant els milers d'olis i aquarel•les nombroses, que aquest fer havia estat també la raó principal d'una il•lusionada vida.

Va viure a Mèxic un grapat d'anys, del 1901 al 1910 per un acull molt grat que li oferia, obrint a aquella capital la primera exposició individual a la seva vida.

Recordava agradosament la seva experiència mexicana, les dues exposicions que, al pas feliç del temps hi va mostrar i deia satisfet que al Museu d'Art Modern d'aquella gran ciutat tenia obres seves.

Tornava a l'estat definitivament l'any onze i dins de l'any mateix marxava a la capital de França, mai atret pels - ismes - sorollosos, extrema novetat del temps, del tot estranys a la seva pintura. Em deia en la conversació que he recordat: 'havia molts de gustos a París, aquella època i tots em complaïen', es referia el pintor a estils llavors triomfants, no als -ismes que després foren famosos.

Quan se'n tornava a Barcelona novament era per restar-hi sempre, viatges sols per cercar motius no lluny de la ciutat, algun viatge a Madrid per visitar algun Concurs de Belles Arts, on hi tenia quadres. Era freqüent trobar-lo a les sessions de natural del Reial Cercle Artístic on hi guanyava l'amistat d'Inocenci Soriano-Montagut, l'escultor d'Amposta.

Rutllava dolçament la seva vida, presentant exposicions a la Pinacoteca o enviant uns quadres a nacionals. Concursos dels primers vint fins als primers quaranta.En ocasions mostrava als tortosins la seva obra, en col.lectives de les Festes de la Cinta dues, en mostres individuals les tres altres. Foren homenatges al pintor absent de casa les mostres del cinquanta-set i del seixanta-tres al Cercle Artístic, exposant a Gamma la darrera vegada, l'any vuitanta.

El seixanta-tres complia noranta anys, la claredat d'idees, la memòria, encara essent vives. Soriano Montagut, Maties Ballester i un grup d'amics de l'art de la ciutat duent a terme l'homenatge.

Moria un dia d'agost de l'any setanta, el paisatge nadiu tindria aquella llum que crema de l'estiu a casa nostra, viatjaria lent el riu camí del mar i el préssec de l'extensa horta tindria gust de mel dolcíssima.

D'aquest notable paisatgista tenim avui en Gamma clara mostra, són uns paisatges de molt vella veu, terres de pla i de muntanya, el prat i el bosc hi són presents i l'horta i la vallada, poemes són d'un món que nostre autor portava dins de l'ànima.

Diguem també que en l'ocasió hi té el dibuix molta importància: acadèmies de romàntic gust junt a làmines on línia i toc composen un bell himne. Són dibuixos de diversos temps, formant, els uns i els altres, molt bells frissos.

És necessari, és emotiu, visitar aquests moments unint en el record les nostres anteriors enriquint aquesta d'ara.Francesc Llop, pintor de plena veu, en aquesta ocasió també ha tornat a casa.


Francesc Gonzàlez Cirer (La Veu del Baix Ebre, 19-12-1989)

FRANCESC LLOP I MARQUÉS

Va ser el segle dinou tortosí pròdig en artistes de gran mèrit, atès que alguns músics, pintors i escultors de la nostra terra varen assolir un bon nom en tota la nació i fins i tot més enllà dels seus límits. Alguns d'ells, en nèixer en els darrers decenis del segle i per la llarga vida, varen aconseguir viure una gran part de la nostra centúria. Recordem Josep Cerveto Riva, amb un segle i uny any , mort a principis de 1979, i el seu germà Ricard, que va morir el dia de Pentecostès del 1978, quan n'havia complert 96. Entre tos dos se situa , Francesc Llop i Marquès, nascut el 24 d'agost de 1873, en un Campredó ferit per la llum més impressionant del nostre lluminós espai, agobiat el poble per llargs anys d'incertesa i perills, de canvis revolucionaris que havia inaugurat 'la gloriosa' el 1868.

Fill de família camperola que vivia en una horta propera al poble, la llum i les variadíssimes tonalitats del paisatge que presideix el riu i envolten la suavitat de perigils de llomes properes o la làmina vertical, tallada en blau, de les llunyanes muntanyes del port, impressionarien aviat la seva privilegiada retina i mourien les seves mans. Als cinc anys, embrutava totes les parets i papers que arribaven a les meves mans, i feia ninots de fang', ens confessava en certa ocasió.

Va aprendre les primeres lletres a l'Aldea, però la mala situació del camp en la seva terra natal i el resorgir de la indústria a la Barcelona de la Restauració varen fer que la família emigrés a la ciutat gran de la nostra regió, quan el futur pintor tenia només cinc anys.

Aviat començaria a treballar com a enquadernador, ofici que va exercir en nombrosos períodes de la seva vida com a base material, sense deixar de dibuixar. Als dibuit anys, la seva ferma vocació el va portar a l'Ateneu Obrer' de la ciutat comtal i a les classes de dibuix, primer de làmines, desprès de guix, finalment del natural, recordant sempre Llop i Marquès amb especial apreci el seu professor Nicanor Vàzquez, un poc més gran que el nostre artista però amb fama i pels seus dibuixos de tipus i costums i esdeveniments, pùblicats en les revistes barceloneses d'aquells temps.

Deixeble, desprès de 'Llotja', quan la dirigia Antonia Caba, nom que romandria amb força encara en la memòria del vell Llop i Marquès, va tenir allí ensenyances i mestres importants; però amb un altre guia, permanent, va fixar, en tots els moments de la seva vida: la natura, que corregiria amb eficàcia l'acadecisme de l'ensenyança rebuda, l'aspecte fotogràfic de les obres, principalment retrats, del famós director d'escola.

Aquest amor a copiar del natural, com es deia en aquell temps, el va portar a un estil que el mateix pintor ens definiria en més d'una ocasió com a impressionista, tot i que en realitat deu molt a la lluminositat i al color en què es va convertir aquí l'impuls matitzador d'atmosferes i analitzador de la llum d'aquell moviment francès.

' La pintura- ens deia en una de les nostres converses- va ser sempre per a mi una agradable feina per a les hores lliures'; però, va ser també la raó més important de la seva vida, com demostren les més de dues mil teles a l'oli i el gran nombre d'aquarel.les que varen sorgir de les seves mans. El ' primum vivere' el va obligar a exercir durant quasi tota la seva vida una professió manual ja com a decorador, ja com a enquadernador però la vocació romandria ferma.

Va haver un període en què la il.lusió d'aconseguir fama i profit amb el seu art va anar prop de la realitat. Va ser durant la seva estada a Mèxic, de 1901 a 1911, celebrant en aquella la primera exposició individual de la seva vida d'artista, a la que seguiren altres dues durant la seva estada en terra mexicana. Es mostrava molt content del seu resultat i ens recordava que, el el museu d'Art Modern d'aquella ciutat, té tres obres.

Tornat a l'estat el 1911, va marxar quasi enseguida a París i tot i que recordava vagament l'ambient artístic parisenc de llavors, ens deia que 'hi havia molta varietat d'estils i que tots li varen agradar, per alguna o altra faceta'. Enteníem que es referia el vell pintor a estils ' llavors consagrats ', no als' ismes' , desprès famosos.Quan va tornar de nou a Barcelona va ser per a quedar-se ja sempre en ella, feta excepció de curts viatges per la regió i alguns més llargs a Madrid, amb motiu d' Exposicions Nacionals o de visites a ls museus.

Durant molt de temps es varen fer costum en el pintor de Campredó les sortides a la recerca de temes, a Garraf, Aiguafreda, Sant Pere de Vlamajor, Hostalrich, Vilassar, Montblanc, les sessions de treball en el Real Cercle Artístic barcelonès on es trobaria l'amistat de Soriano-Montagut i del que seria anomenat 'Soci de Mèrit', desprès de guanyar una medalla d'or i dues d'argent d'aquesta entitat; el seu treball diari d'enquadernador i el refugi de la conversa plena de bon humor, amb la pipa com a bona companya, a la qual s'acollia encara quan va estar a Tortosa el 1963, amb motiu de l'homenatge que el Cercle Artístic mogut per l'entusiasme i saber fer de l'escultor Soriano Montagut i el crític Maties Ballester, va oferir als seus noranta anys,

Va presentar cinc o sis exposicions en la Pinacoteca, segons ens va dir, des del 1920 al 1943 va participar en totes les Exposicions Nacionals de Belles Arts, menys en la de 1941, aconseguint en la de 1929, celebrada amb més gran participació d'artistes i a Barcelona, amb motiu de l'Exposició Internacional que el comerç i la indústria varen oferir al món, un diploma de primera classe pel seu paisatge 'El Llobregat'. A la primavera de 1943 vàrem veure per primera vegada obra seva en quantitat suficient en les Galeries Pallarès de Barcelona, causant-nos una molt agradable sorpresa. Eren uns paisatges d'entonacions clares, on objectes i figures oferien un dibuix molt ferm i el color cercava sempre agradables armonies, amb valoracions molt estudiades i ben resoltes de la llum.

Produïen des del primer moment una grata impressió, que s'afirmava quan anàvem reconeixent el bon ofici de l'autor, el seu tacat fresc, sense insistir, les seves veladures i la seva seguretat en el toc, que s'apoiaiva en un impressionisme valorador de la lluminositat, sense oculta una profunda arrel realista, en delectar-se de la narració circunstanciada del tema.

Segons les dades que posseim, Francesc Llop i Marquès, va exposar la seva pintura en la nostra ciutat en quatre ocassions, dues d'elles en mostres col.lectives, les altres dues en exposicions individuals, totes dues en el Cercle Artístic.La primera vegada va ser en ocassió de la 'Exposición de Artistas tortosinos Contemporàneos', de setembre de 1948, instal.lada a la planta baixa de la Casa Bau; la segona, l'any següent i en el primer concurs de les Medalles Tortosines d'Art. Les dues mostres individuals de l'obra de Llop Marquès varen tenir lloc en els anys 1957 i 1963.

Tenim damunt la taula els catàlegs comprovant que en la primera va expusar cinc paisatges de Tortosa al costat dels llocs acostumats en el pintor; en la segona exposició nomès dos aquarel.les amb temes tortosins. En totes dues ocasions es tractava d'un homenatge del Cercle i la ciutat al vell pintor; però el de 1963 va revestir especial importància per a festejar els noranta anys de vida de l'artista de Campredó, essent en aquesta cojuntura quan l'Ajuntament, el Cercle Artístic i alguns particulars varen adquirir obres de Llop i Marquès.

Recordem amb emoció aquells dies festius de setembre del 63, amb els amics Soriano Montagut i Ballester treballant per a que la celebració dels noranta anys del nostre pintor tinguès l'alçada i la força que exigia l'elevada qualitat de la seva pintura. Parlem llavors molt llargament amb l'homenatjat, que conservava una ment lúcida, una bona memòria i una paraula fàcil, revestida sovint d'un agut humor, amb un poc de sordesa, com a única dada negativa, contant-nos les peripècies de la seva vida, algunes de les quals notícies donem en aquest article.

Va haver pel matí, inauguració solemne de la mostra en la breu sala del Cercle amb assistència de l'alcalde de la ciutat i altres autoritats i representacions i amb una xerrada de Maties Ballester, retrat autèntic del pintor i intel.ligent ponderació de la seva pintura; desprès. li va ser oferta a Llop i Marquès una menjada a l'antic Hotel Victòria, situata en el mateix indret on avui s'aixeca el Banc de Bilbao, a la qual assistiren molts artistes tortosins.

Va morir en una Barcelona molt diferent a la que, quasi un segle abans, acollís la seva família, i le mateix mes que el va veure néixer, agost, ric en suors i fruits hortelans, madurador de l'arròs del delta i de l'oliva de la garriga presidirà els darrers moments del seu viure, noranta i set anys desprès, el 1970. La premsa d'aquella ciutat es va fer ressò de la importància de l'artista desaparegut i de la seva obra, i enciclopèdies i obres especialitzades en l'art de la pintura guarden en les seves pàgines el nom del nostre artista com a testimoni permanent de la seva vàlua.

Paisatgista notable, arribat a les sales d'exposició de Barcelona i a les Nacionals de Belles Arts en el moment del postmodernisme, va conservar sempre certa influència de l'impressionisme, que en ell es va convertir en amable lluminositat amb un clar fons academicista.

Va ser un dels nostres millors paisatgistes i mereix, per la importància de la seva pintura, oli i aquarel•la, i per la seva notable condició de dibuixant, que els tortosins d'avui el coneixin i admirin en exposicions amplies i d'obra ben seleccionada.

F.Gonzàlez Giner (Versió original en castellà). La Voz del Bajo Ebro, setembre de 1980

FRANCESC LLOP I MARQUÉS I LA CLARA VERITAT DE LA SEVA PINTURA

El pintor Francesc Llop i Marquès, va néixer a Campredó a l'agost de 1873, va morir a Barcelona quasi centenari el 1970, seguia essent un gran desconegut a la nostra ciutat.Sabíem d'ell per les ja llunyanes exposicions d'homenatge que el Cercle Artístic li va dedicar el 1957 i el 1963, la darrera en complir el pintor els seus noranta anys. Per la nostra part, l' hem recordat en aquestes pàgines, especialment al llarg de l'article publicat en l'extraordinari de Festes Majors d'aquest mateix any; però feia falta la presència de la seva obra entre nosaltres.

Ens alegra que l'actual exposició en 'Gamma' vingui a recordar als tortosins el nom del pintor de la manera més digna i eficaç: amb la presència en la Sala d'art propera a l'Arc del Romeu, d'un lot de paisatges i teles de la figura de l'artista. No es tracta d'una exposició ordenada cronològicament, amb èpoques i estils ben definits, panoràmica precisa i justa del valor artístic d'una obra realitzada al llarg de més de setanta anys, des del seu temps d'alumne a la classe de dibuix de Nicanor Vàzquez, a l'Ateneu Obrer', fins el moment en què l'edat va vèncer el pinzell, com va saber fer el Cercle Artístic barcelonès, en recordar el Novembre de 1973 amb una mostra de més de setanta obras el centenari del naixement del nostre artista.

Reunides ara, a la Sala 'Gamma' teles de diferents èpoques, veiem restes en elles la lliçó d'escoles i grups, les llunyanes influències , el record dels seus mestres, temperats sempre pel consell del seu primer i més volgut professor, Nicanor Vàzquez, amb la seva rigorosa fidelitat a la natura, vista amb notable sensibilitat.

El veiem en unes obres recórrer camins d'esplendor cromàtica amb superfícies armoniosament pintades, recordar en altres el realisme courbetià en el matisat color i en l'ajustat dibuix, aprofitar de l'impressionisme els seus descobriments en llum i atmosferes o aproximar-se a la joc dels millors paisatgistes olotins; però tot allò dins del respecte a la natura d'una claredat de concepte i tècnica en el pensar i realització del quadre.

L'estudi cuidadós de la llum, servit per un color adequat, porta a Llop i Marquès a donar-nos amb aconseguidíssima autenticitat cada moment de la vida del paisatge: alegre vigor primaveral de la vegetació, agobiant il•luminació de l'estiu, or i boires de tardor i aquesta claredat macissa, envoltada en fredes lluminositats, del cor de l'hivern.

I aquí estan, per uns breus dies, les obres del pintor de Campredó, esperant la visita dels tortosins, teles germanes de les que varen quedar un dia al Museu d'Art Modern de la ciutat de Mèxic, de les quals formen part dels fons del Museu d'igual denominació de Barcelona i de les quals pengen de les parets del Cercle Artístic d'aquesta darrera ciutat, També de les que, escasses en nombre, importants per la seva qualitat, tenia a Tortosa en col•leccions públiques i privades.

Elles poden fer, en quedar-se en la nostra ciutat, que el record del gran pintor que fou Francesc Llop i Marquès, revisqui i romangui entre els tortosins amb la rellevància i consideració que el seu elevat mèrit artístic mereix i demana.

F.Gonzàlez Giner (versió original en llengua castellana). La Voz del Bajo Ebro, 17 d'octubre de 1980.

FRANCESC LLOP I MARQUÉS

Ens arriben amb freqüència aquests darrers mesos notícies sobre l'obra d'aquest artista, dibuixos i olis que apareixen en les sales de venda i de subhasta, amb apreci creixent entre els experts i col•leccionistes. El recordem en la seva darrera estada a la nostra ciutat, al setembre de 1963, quan el Cercle Artístic de la nostra ciutat va organitzar una exposició-homenatge, amb motiu del seu noranta aniversari. L'acte d'inauguració va gaudir de solemnitat i companyerisme en un temps amb discursos del crític d'art Maties Ballester Cairat i del llavors batlle de la ciutat , en Joaquim Fabra i Grifoll. El protagonista de l'homenatge es mostrava molt complagut, sense deixar quieta la seva pipa i observava amb ullets penetrants tota l'escena. Desprès, en el banquet que li vàrem oferir, a l'hotel Victòria, artistes i crítics, presidits pel tinent d'alcalde, Sr. Castellà, i ja en els moments de xerrada general, em va anar contant la seva vida i el seu art, que eren en realitat una mateixa cosa.

Creiem que tots aquells que han sentit parlar de Llop Marquès aquests dies, i als que molt aviat sentiran parlar d'ell amb elogi, els interessarà saber quelcom de la vida, en part plàcida en extrem, en part decididament aventurera, d'aquest artista nostre. Havia nascut a Campredó un 24 d'agost de 1873, en una família de camperols de garriga i horta, tan precari era el rendiment de la terra que, als cinc anys, es van traslladar a Barcelona els seus pares a la recerca d'un nou treball, quan ja havia començat el nen a aprendre les primeres lletres a l'Aldea i ja li brotaven per tots els 'poros' de la seva ànima l'empastifar les parets amb ninots i fer figures de fang, segons em contava en aquella ocasió, mentre muntaven a l'aire les bufades de fum de la seva pipa.

A Barcelona va aprendre aviat l'ofici d'enquadernador, treball que fou, en molts períodes de la seva vida, el seu recurs més segur per a les necessitats del viure. Seguia mentrestant amb la seva afecció a dibuixar, però solament als divuit anys va començar a l'Ateneu Obrer de la ciutat comtal a assistir a classes de dibuix primer de làmines, desprès de guix i finalment del natural, recordant amb especial estima el professor Nicanor Vàzquez, que ho era de dibuix. Fou desprès deixeble de Llotja amb A.Caba com a professor més destacat i recordat; però, en realitat, el seu millor mestre va ser la natura, ja que la quasi totalitat de les seves teles tenen com a tema el paisatge. En preguntar-li en quin estil o manera encaixava la seva pintura, em va respondre , sense pensar-ho un segons, que en l'impressionisme, tot i que la seva obra deu molt a aquesta lluminositat acusadora de relleus en què es va convertir generalment, en la pintura estatal d'aquest temps, l'impuls matitzador d'atmosferes, i dels objectes arropats per elles, de l'impressionisme francès.

La pintura havia estat per a ell, va seguir contant-me Llop Marqués, un entreteniment per a les hores d'oci, si així es pot dir d'un artista que havia pintat més de dues mil teles pintades amb autèntica passió i entrega; però, va afegir de seguida, que només en ella podia trobar , al pas dels anys, la raó més forta de la seva existència. Durant tota la seva vida va haver d'exercir un altra professió manual, per a atendre les necessitats materials, ja com a enquadernador, ja com a pintor decorador.

El 1901, obert un ample camí a l'esperança, va marxar a Mèxic, romanent allí fins el 1911. En la capital mexicana, va celebrar la primera exposició de la seva carrera com a pintor, a la qual seguiren dues altres, durant els deu anys de romandre en terra mexicana. En el Museu d'Art d'aquella capital té tres obres. Tornat a l'estat el 1911, va marxar a París en el mateix any, recordant vagament l'ambient artístic d'aquella ciutat, i resumint les seves impressions dient que havia molta varietat d'estils i que tots li varen agradar. A la seva tornada de París va fixar la seva residència definitivament a Barcelona, de la qual ja no sortirà més que per a curts viatges, a la recerca de temes per als seus quadres, per les comarques properes o per a algun viatge a Tortosa, per a reviure de nou, tot i que sigui tan sol per uns dies, en la terra on va nàixer.

Recordava haver participat en moltes exposicions nacionals i regionals col•lectives, haver exposat cinc o sis vegades a la Pinacoteca i dues a Tortosa, amb ocasió de diversos homenatges, de l'últim dels quals, el 1963, hem donat referència al començament d'aquest article. Em va dir, finalment, que també tenia obres seves el Museu de Barcelona, quatre olis, i el Cercle Artístic d'aquella ciutat, dues teles. Afegirem que amb motiu de l'exposició-homenatge a Tortosa, varen quedar obres seves a l'Ajuntament, a la Col•lecció Lòpez-Vergès i al Cercle Artístic, organitzador de l'homenatge. I és obligat dir que l'amistat que l'unia a l'escultor Soriano Montagut fou la causa principal d'aquell acte, doncs aquest ens va advertir de la importància del compliment que reunia la seva obra.

Va morir a Barcelona un dia d'agost de l'any 19790, quan havia assolit l'edat de 97 anys, d'una vida que va estar com sempre havia volgut Llop i Marquès, plena de lliure fer i de fantasia creadora.

F.Gonzàlez Giner (Versió original en llengua castellana). La Voz del Bajo Ebro, 7 de maig de 1978.

CAMPREDÓ COMMEMORA EL SETZÈ ANIVERSARI DE LA MORT DE L'ARTISTA FRANCESC LLOP I MARQUÈS

El dia 2 d'agost es complirà el primer aniversari de la mort d'en Francesc Llop i Marquès, figura il•lustre en el camp de les arts de les Terres de l'Ebre.

Va nàixer a Campredó el 24 d'agost de 1873. Fill de pagesos, va viure els primers anys de la seva vida a les hortes de Font de Quint. Degut a l'escàs rendiment de la terra, la seva família hagué d'emigrar en busca de treball a Barcelona.

A Barcelona va aprendre aviat l'ofici d'enquadernador, treball que fou en molts períodes de la seva vida, el seu recurs més segur per a les necessitats de viure. Mentrestant seguia amb la seva afecció de dibuixar, però solament als divuit anys va començar a l'Ateneu Obrer de la ciutat comtal a assistir a classes de dibuix: primer de làmines, desprès de guix i finalment del natural, recordant amb especial apreci al professor Nicanor Vàzquez, que ho era de disseny.

Fou desprès deixeble de Llotja amb A.Caba com professor més destacat i recordat; però, en realitat, el seu millor mestre fou la natura, ja que gairebé la totalitat de les seves teles tenen com a tema el paisatge.

La seva obra era impressionista, la seva obra devia molt a l'humanisme acusador de relleu en què es va convertir generalment la pintura catalana d'aquest temps. La pintura havia estat per a ell una labor per a les hores d'oci, però aquest artista té de més de dues mil teles pintades amb autèntica passió i lliurament.

Durant tota la seva vida va haver d'exercir una altra professió manual, per atendre les seves necessitats materials, ja d'enquadernador, ja de pintor.

El 1901 va marxar a Mèxic, i allí roman fins el 1911. En la capital mexicana va celebrar la primera exposició de la seva carrera de pintor, durant els deu anys d'estar en terra mexicana. el museu d 'art d'aquella capital té tres obres.

Torna a Catalunya el 1911 i va fer un viatge a París, i quedà molt influenciat pels estils d'aquella ciutat.

Va fer nombroses exposicions al llarg de la seva carrera artística, destacant les dues que va fer a Tortosa especialment la de 1963. Actualment té quatre olis al Museu de Barcelona i dues teles al cercle artístic d'aquella ciutat. Amb motiu de l'exposició-homenatge a Tortosa van quedar obres seves a l'Ajuntament, a la col•lecció López i Vergés i al Cercle artístic organitzador de l'homenatge.

Va morir a Barcelona el 18 de març de 1970, a l'edat de 97 anys, d'una vida que va estar com sempre havia volgut Llop i Marquès, plena de fantasia creadora. L'any passat i a títol pòstum, el seu poble Campredó, li va retre el seu darrer homenatge fent una exposició d'obres seves al nou temple parroquial. La vida exemplar d'aquest Campredonenc universal deu de servir d'estímul per a tots els ciutadans de Campredó.

Emigdi Subirats (Ebre Informes, març de 1987)

LLOP I MARQUÈS AL CERCLE ARTÍSTIC

A la sala d'exposicions del Cercle Artístic exposa les seves obres el veterà pintor Francesc Llop i Marquès. Tot i que l'haviem admirat algun oli en exposicions col.lectives celebrades a la nostra ciutat, podem generalitzar dient que a Tortosa la seva obra és quasi desconeguda.En aquesta exposició personal ens afirma més àmpliament que és un enamorat de la natura i en especial del paisatge català. També entre els seus quinze quadres ens presenta cinc temes de la nostra ciutat.

La seva pintura és francament impressionista. Veient les seves obres, ens recorden temps no molt llunyans, dels quals queden moltes i bones obres, essent els mestres més representatius, Maifren, Rusiñol, Mir, Gimeno i tants altres, entre els quals incloem Francesc Llop, per ser un continuador digne i fidel d'aquella escola.

Ens demostra, també, que és un bon pintor. Fidel al concepte clàssic de l'exacta representació objectiva, domina la llum, la composició i a més indueix a les seves obres bellesa i poesia, dins d'un sa idealisme. Les obres que més destaquen en aquesta exposició són les catalogades amb els números 2 ('Pastura'), 5 ('Ombra de núvol'), 6 ('Dia de mercat') i 12 ('Trilla'). Els números 7, 8 i 13 ens mostren una modalitat de factura anterior a les abans esmentades.

En resum: Francesc Llop ens mostra una col•lecció d'obres dignes d'admirar i que ve a ampliar amb el seu nom la llista d'artistes pintors de categoria, dignes fills d'aquesta terra.

Joan Antó (1957), La voz del Bajo Ebro

Francesc Llop Marqués

Francesc Llop i Marquès (Campredó 1873- Barcelona 1970) és el campredonenc més universal. Va nàixer el 24 d'agost de 1873 a l'horta coneguda com dels Clots, situada prop del nucli de la Raval del Pom. De pares pagesos, va estudiar les primeres lletres a la veïna població de l'Aldea, però els seus progenitors varen haver d'emigrar a Barcelona a causa de les precàries condicions de vida de la nostra zona i allí va poder desenvolupar la carrera artística en plenitud.

Llop va ser un mestre en l'art de l'aquarel·la com bé ens recorden diverses Enciclopèdies d'Art, un pintor estrictament paisatgístic que jugava amb la combinació de tonalitats verdoses i la blavor de l'aigua marina. Va estar influenciat pel corrent impressionista, la característica més evident del qual era la representació de la llum per sobre dels colors, que donaven una aparença molt més viva de la realitat representada. Va dedicar-se tota la vida als fenòmens artístics, a la vegada que va viure envoltat de grans artistes, la qual cosa li va permetre mantenir cert prestigi dins de la intel.lectualitat catalana del seu temps.

Molt aviat va començar les lliçons a l'Ateneu Barcelonès i va assistir a les classes del prestigiós mestre Nicanor Vàzques que l'influencià notablement en la seva carrera a seguir. Una vegada instal.lat al seu estudi va treballar llargues temporades com a dibuixant i enquadernador, mentre seguia perfeccionant les tècniques del disseny en classes nocturnes.El 1901 va emprendre l'aventura mexicana que durà tota una dècada, on va col.laborar en revistes d'actualitat artística, ja que era un bon coneixedor de la pintura mediterrània i treballà com a restaurador. Posteriorment anà a París, atret per la bellesa de la ciutat i per la vida artística que es respirava a la capital francesa, on visqué més de dos anys .Conegué de primera mà els diversos estils artístics i contragué una bona amistat amb el pintor mallorquí Hermenegild Anglada i Camarasa (especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano), tot i que ell sempre seguí el seu propi camí i no es deixà influenciar per les noves corrents del moment (cubisme, surrealisme etc).
De tornada a Catalunya va continuar amb la vida un xic bohèmia típica dels artistes i va freqüentar els millors cerces artístic de Barcelona.La prestigiosa tertúlia dels Quatre Gats (que reunia la flor i la nata de la intel.lectualitat catalana) i l'associació l'Arca de Noé (que vetllava per la correcta difussió de l'obra dels seus components), varen marcar profundament la seva carrera, tal com ens explica en Joan Basté, l'autor d'una magnífica monografia sobre el pintor campredonenc, que va publicar el marxant d'art de la Galeria 'Quatre Cantons' d'Olot, en Vicenç Coromina, l'any 1989.
Va establir una fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Russinyol, el qual el va ajudar a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. Durant els anys vint i trenta gaudí de nombrosíssimes exposicions, donat l'esperit artístic que es vivia a Barcelona, principalment en motiu de l'Exposició Universal celebrada el 1928. A l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1944) presentà un quadre anomenat Trilla; a l'exposició 'Barcelona vista pels seus artistes' un oli 'Plaça de palau', que li varen premiar amb una menció honorífica. El Museu d'Art Modern de Barcelona va adquirir dos quadres seus nomenats Fred a Farena i Les Albes, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona.
També l'uniren estretíssims llaços d'amistat amb l'escultor ampostí, Inocenci Soriano Montagut, el qual s'encarregà d'organitzar l'emotiu homenatge celebrat l'any 1963, en virtut del seu norantè aniversari.
En Llop va fer diverses visites a la terra que el va veure nàixer durant les quals també va rebre diversos homenatges per part del Cercle Artístic de Tortosa, el qual va adquirir diverses obres seves.Al seu poble de Campredó també es van realitzat dues exposicions, durant els anys 1988 i 1995.Tothom va poder observar la bellesa paisatgística dels seus olis i el seu perfeccionat estil de caràcters.
La seua obra es troba escampada per museus i sales de col.leccionistes de París, Mèxic, Barcelona i Tortosa, alhora que és un pintor recordat en alguns manuals artístics i de pintura contemporània.
Un carrer del nostre poble i el Casal cultural porten el seu nom. Sens dubte la figura de Francesc Llop encoratja les inquietuds artístiques de la poblacióp gran i petita del nostre poble i mostra les possibilitats de totes les comunitats per xicotetes que siguen.
Quan es commemorà el 30 aniversari de la seua mort, l'Associació Cultural Soldevila vam tirar endavant la secci´´o cultural Amics d'en Francesc Llop i Marquès', amb la intenció d' aprofundir en l'estudi de la seva obra, i amb l'ajuda de persones enteses en la seua producció s'ha intentat la compra d'originals per dotar al poble de Campredó d'un Fons d'art, que recordi la qualitat d'en Llop i les possibilitats artístiques del món rural.