En Basté, com a experimentat estudiós de les carreres artístiques de personatges universals, va voler començar amb una descripció coherent del territori que envoltava els primers anys d'en Francesc Llop i Marquès.
Ens fa cinc cèntims de la influència crucial de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1928, i de les repercussions que aquesta tingué en el camp social, arquitectònic i artístic; alhora que dóna gran rellevància a la tertúlia dels 'Quatre Gats', on en Llop va agafar una fructífera amistat amb el polifacètic artista i literat Santiago Rosiñol. Aquest establiment, on es podia beure i menjar, era promogut per artistes de la categoria d'en Ramon Casas i Utrillo. Les activitats artístiques que s'hi celebraven el varen convertir en un dels centres més actius i populars de la Barcelona d'aquella època, ja que es reunien artistes com Granados, Nonell, Gosé, Llobet, Malats etc. Era la seu de vetllades musicals, exposicions artístiques, runcions de titelles, ombres xineses, lectures poètiques i sobretot tertúlies i més tertulies.
Justament aquest intens ambient sociocultural en què va saber introduir-se és el vivíssim retrat del model de vida que es va trobar el nostre pintor Llop, recent arribat a la gran ciutat provinent de l'horta campredonenca. Per suposat que el context familiar és sempre de gran importància, atès que les seues possibilitats artístiques també depenien de l'estat econòmic de la família, que en el seu cas ben segur havia millorat. La família va passar a residir al carrer de Nàpols, poc després va ingressar quan tenia divuit anys a l'Ateneu Obrer de Barcelona per tal de cursar-hi classes del dibuix al natural. La seua intensa vocació així com el suport familiar li van permetre rebre classes per tal d' alliberar les seues inquietuds artístiques i millorar les seues qualitats innates.
Després de conèixer el professor Nicanor Vàzquez i assistir a les seues classes, va pintar el retrat del seu germà Agustí (primera obra pictòrica de què es té constància). Basté ressalta la influent figura de Vázquez en la producció llopiana i les coincidències en la vida de tots dos artistes: en especial la seva estada a les Amèriques. Així com fa un analisi molt positiu de l'existència dels Ateneus obrers, que varen esdevenir veritables centres artístics, alliçonadors de grans vocacions i exploradors del talent. Ens explica els reglaments de funcionament, mostra grans obres de dibuixos al natural d'en Llop, i remarca les dificultats que tingué donada la manca de dates de registre que van fer difícil la recerca d'informació sobre l'artista. Llegim amb atenció aquest estracte:
Llop ens deixà una gran quantitat de dibuixos i apunts del natural (carbó, sanguina, llapis), més necessaris per a conèixer l'artista que qualsevol apunt biogràfic. Un d'aquests es tracta d'un nu impressionant de gran format, és tan significatiu com el retrat del seu germà, ja que juntament amb un segell de goma que diu Ateneu Obrer de Barcelona, hi ha aquesta nota escrita en català, primer dibuix del natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada