Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc

Sensacions amb Francesc Llop i Marqués, pintor campredonenc


Durant els darrers anys m'he endinsat profundament en l'anàlisi de les vides de diversos personatges ebrencs, artistes i literats, amb els quals he arribat a un grau d'identificació personal magnífic i m'han omplert moltíssim. Ha estat el cas, molt especialment, de l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982), sobre el qual vaig redactar la biografia Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007), el qual crec que és el meu treball més elaborat. Posteriorment, vaig editar les biografies Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (2008), conjuntament amb Josep M. Sáez, i Emili Bonet escultor, pintor... poeta. (2007). Un dels meus orgulls personals és el fet que tots tres estudis van ser premiats en diversos certàmens d'assaig. Justament per aquest motiu, molts/es companys/es de lletres m'encoratgen a dedicar-me a aquesta mena d'estudis de no-ficció. Jo, en canvi, mai no vull renunciar a escriure poesia, conte o novel·la, tot i que no siguin els gèneres on assoleixo millors resultats. Jo escric i faig estudis literaris per pur plaer, no per aconseguir èxits.

Era només un xiquet, en època preadolescent, quan vaig agafar veritable entusiasme per la figura de Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), el campredonenc més universal. M'hi vaig enamorar, literalment!!! A partir de la coneixença de la seua figura i obra, vaig anar col·leccionant amb cura tots els articles que s'havien publicat sobre la seua obra a la premsa comarcal i algunes publicacions barcelonines. En recordo un en especial, sobre la reproducció de la caseta on va nàixer el nostre pintor que va realitzar l'artista miniaturista i pessebrista, Ramon Marqués i Arbona, i que vaig publicar al desaparegut rotatiu L'Occidental. Ja un poc després, vaig redactar-hi alguns articles per a la revista Soldevila i altres publicacions d'arreu dels Països Catalans amb les quals col·laborava a principis dels anys 1990. Al tombant del segle XXI, des de Soldevila, amb l'amic Damià Grau, vam decidir crear la secció Amics d'en Francesc Llop i Marqués, per tal d'aprofundir en el seu estudi i dotar Campredó amb un fons d'art. Vam posar entusiasme i imaginació, vam aconseguir que les institucions ens cedissin algun quadre, i vam idear una operació comercial que ens va permetre iniciar la col·lecció llopiana. Justament va coincidir aquest període amb el meu rellançament literari personal. Per curiositats de la vida, de vegades inexplicables, vaig començar a redactar les biografies dels personatges abans esmentats, i em va quedar a la calaixera la primera que havia endegat, la de Francesc Llop. Ara ja la tinc força avançada i espero que pugui veure la llum ben aviat. Durant aquests anys no he oblidat Llop però, ja que també he anat publicant ara i adès articles sobre la seua obra a diverses revistes. El darrer és justament un extens article a la revista Mainhardt, d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Igualment vaig aconsellar (tutoritzar des de fora... per dir-ho d'alguna manera) un treball de recerca d'un alumne de 2n de Batxillerat de l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, Joan de Antonio i Sol, el qual tenia arrels familiars campredonenques i era alumne meu a l'acadèmia Nessie School, que es va introduir en la personalitat de Llop i va elaborar un bon treball, l'únic estudi estudiantil sobre la seua figura.

La meua motivació per difondre tothora l'obra de Llop m'ha portat a idear una mena de magatzem literari, que recull moltíssima informació sobre la seua figura. Les noves tecnologies ens permeten disposar de blocs informatius, i hem creat el de Francesc Llop, http://llopmarques-soldevila.blogspot.com/, en el qual podeu trobar tota mena d'articles de diferents autors que analitzen la seua obra, i també els meus apunts biogràfics que estic incloent en aquest mateix diari personal on line. També hem posat a disposició de tothom una mena de segon magatzem literari. Es tracta de la pàgina del feisbuc que porta el seu nom, http://www.facebook.com/pages/Francesc-Llop-i-Marqu%C3%A9s/165764080177932. Allí hem posat tot un seguit d'enllaços amb galeries d'art que disposen d'obra seua, així com referències d'hemeroteca de diaris diversos.

També l'hem convertit en wikipèdic, amb la incorporació de la seua figura a la Wikipèdia, l'enciclopèdia més famosa i visitada de les darreres dècades, http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Llop_i_Marqu%C3%A9s.

Mai no m'ha agradat guardar-me la informació com un tresor personal, sinó posar-la a disposició de tothom. Amb aquestes darreres iniciatives, la figura de Francesc Llop és ben viva a la xarxa, i des de Soldevila ens en sentim molt orgullosos. Estem complint el somni de la recuperació de la seua figura, que era l'any 2000, justament això, un somni. Ahir mateix, en una visita a la pàgina del feisbuc, ens va felicitar efusivament un dels grans artistes ebrencs actuals, l'amic Joan Antoni Panisello, el mestre ceramista jesusenc. Les seues paraules són un encoratjament més per continuar difonent la vida i obra de l'il·lustre pintor impressionista nascut a l'hort dels Clots, a l'horta campredonenca.

Seguirem amb noves iniciatives per honorar la figura de Llop. De moment, amb els apunts biogràfics aquí al bloc i la finalització de la biografia personal que m'il·lusiona moltíssim.

Contrasensacions:

A redós de la figura de Llop, s'ha inspirat molt especialment el pintor i pagès campredonenc Eduard Gas, el qual està portant una interessant carrera amateur pictòrica que l'ha portat a l'obertura de nombroses exposicions arreu de les Terres de l'Ebre. També vaig publicar alguns articles sobre ell i l'altra pintora local, Neus Arasa, a principis de segle a l'esmentat L'Occidental, i d'un altre afeccionat a la pintura, Damià Favà. Difondre l'obra seua, promoure activitats artístiques, ha estat una passió personal durant molt temps. Malauradament, vam veure com es mutilava l'obra de Gas amb la destrucció unilateral de la pintura de les Torres Bessones que hi havia a la plaça de l'Església... Els motius? Crec que evidents... i malaurats. Cal potenciar i construir art tostemps, no destruir-lo... però el joc polític alguns el fan anar per altres camins... Més que lamentable...

Francesc Llop i Marqués (7)

En el número 238 de la revista Barcelona Atracción, que data de l'abril de 1931 (el més i l'any de la proclamació de la II República), llegim notícies sobre un nou certament, el titulat 'Barcelona vista pels seus artistes', organitzar pel Reial Círcol Artístic i al qual foren presentades més de tres-centes obres.En Francesc Llop va merèixer una Menció Honorífica per la seva tela 'Plaça de Palau'.

En l'apartat L'esplendor i l'eclipsi (1931-1939), Basté analitza la nova situació del país i de la cultura, i els traumes que hagueren de sofrir, començant per l'abolició de l'estatut d'autonomia i la persecució de la llengua catalana, simbolitzat amb la clausura de l'Institut d'Estudis Catalans.En Llop va veure com moria en Santiago Rusiñol i com tot un món cultural s'enfonsava.Va passar fora de Barcelona una bona part de la guerra civil.Tenia ja seixanta tres anys, és a dir es trobava en plena maduresa i sense gaires ànims de lluita o de complicacions personals. Havia pegat tantes voltes arreu de Catalunya a la recerca dels paisatges que més impressionaven la seva retina, que bé podríem haver-lo trobat a les terres que el van veure néixer com en qualsevol d'aquells poblets que tan bé coneixia com ara Torelló o Farema.Ja s'havia convertit en un dels grans retratistes de Catalunya, el futur però, donava senyals de gran incertesa.

Posteriorment comença el que en Basté anomena L'aïllament i l'autarquia.Tot l'esforç cultural català se'n va anar en orris, institucions i centres com Els Quaderns literaris, la Llibreria Catalònia, Els nostres Clàssics, L'Institut d'Estudis Catalans, desaparegueren. Així com aquell dolorós exili, que força una corrent migratòria de la intel.lectualitat catalana.Tot i que les arts plàstiques potser no van estar tan compromeses amb les circumstàncies polítiques del moment, no varen patir en el mateix grau que la llengua, la literatura i l'ensenyament.És a dir, en pintura, en escultura, o en arquitectura no es va sofrir un daltabaix tan espectacular de valors.



El 1940, exposà a la Sala Busquets del Passeig de Gracia, del 6 al 19 d'Abril del 1940. Primera exposició individual després de la victòria franquista. En Francesc Llop dóna una vegada més la seva interpretació del paisatge en una variadíssima mostra d'indrets. Té en exhibició vint-i-quatre peces obtingudes a 'Farema', ' La Roca del Vallés', ' Santa Coloma de Cervelló' etc.Basté va voler entrellaçar uns impecables comentaris sobre el peculiar estil del pintor campredonenc:

Hi ha en la seva pintura, unes constants mai no desmentides. Hauríem de repetir allò del tenaç aprenentage, ja que el continuen preocupant els mateixos problemes de la joventut, els núvols, la llum canviant, els cels, el color. Com una pertinaç herència del seu imrpessionisme inicial, encara intenta trobar la presència de la realitat que ens rodeja no en les formes estrictes, sinó en l'especial volum que les formes adquireixen segons siguin immerses en una o en altra atmosfera. En aquest sentit, són reveladors els títols de les seves teles, amb enunciats tan suggeridors com 'Contrallum', 'Núvols de Tempesta', 'Dia gris', 'Dia de boira', 'Hivern'. El crític Josep Maria Junoy a Destino, destaca la simpatia del color en els paisatges presentats'.

Una nova exposició tota de paisatges té lloc del 25 d'Abril al 8 de maig del 1942, a les Galeries Pallarès, que es trobaven situades al carrer Consell de Cent. Els Paisatges varen quedar distribuïts en dotze teles dedicades al poble de Sant Pere de Vilamajor i una altra dotzena amb motius d'Hostalric.Malgrat el notable boom artístic que vivia la ciutat de Barcelona, Francesc Llop no exposà durant tres anys. La Vanguardia se'n féu ressò de la següent manera:

Llop hace mucho tiempo que no ha expuesto en nuestra ciudad, su exposición ha de constituir un gran éxito artístico, dada la fama bien cimentada de que goza.

L'antiga llibreria Catalonia, batejada significativament com a 'Casa del libro', regentada pel seu amic Ramon Pociello, li va obrir les portes .Aquesta exposició durà del 5 al 28 de novembre del 1945. Segons Basté:

Tornà a ser variadíssima en temes i paratges, però sempre dintre de la seva línia tradicional. Geogràficament hi ha teles de Montesquieu, de Montornès, de la Roca, de Centelles, de Blanes i de la seva Tortosa natal. Tornem a trobar-hi constant de la llum i aquells títols tan reveladors com ara 'Ombra de núvol', 'Sol i núvols',' Capvespre', 'Núvols' o 'Dia ennuvolat'. No hi manca, tampoc, el seu habitual interès per les aigües canviants ara amb paisatges del Ter, de l'Ebre de la bassa d'un molí i d'una marina a Blanes. També crida l'atenció l'obra dedicada a Tortosa, la ciutat que va deixar quan tenia quinze anys i a la qual acut ara, als setanta, per pintar-la devotament, qui sap amb apunts vels de nostàlgia, quan s'sasseu davant del cavallet per deixar memòria de les antigues muralles, d'aquell riu de les gavarres, d'aquella pujada a sant Francesc de quan era petit.

El periodista i crític d'art Joan Francesc Bosch que amb els seus catorze volums d'El año artístico (1940-1954), va deixar constància de totes les manifestacions que en aquest camp, es celebraren a Barcelona, quan s'ocupa de la temporada 1945-46 parla de l'exposició que acabem de comentar amb aquests termes:

El paisajismo de Francisco Llop, ya en grado de madurez, es de limpio linaje. Se impone por si mismo merced a la justeza casi matemática que da su autor a los elementos que intervienen en cada tela, según sean luz y el aire en presenci cuando la captación se verifique; a la perfecta ordenación de los valores cromáticos y al carácter de sugestiva simplicidad no exenta de finas modulacions que el pintor imprime a cuanto realitza en el espacio iluminado, sin perjuicio de escuela ni afinidad con postulados que no responda n a su temperamento -manera personal de ver, de sentir, de narrar, a su intención y a su loable sinceridad.Obra ligada a la tradición paisajista remozada con lo que de modernidad se descubre, por efecto del cultivo, en nuestro agro, la de llop encuentra en la profusa raigambre renovadora de vitalidad, la razón de permanencia e inextinguible frescor que hace la verdaderaente estimable.El pintor encuentra, sin buscarlos, aquellos temas de su preferencia ya por Montornés, o bien por las campiñas tortosinas y als de Centellas, sin adulterar las esencias del paisaje en sus diversos aspectos por efecto de la mayor o menor densidad de la atmósfera, ni darse por satisfecho con cantar a la superflua, según deja constancia en estos lienzos, que aparecen colgados en Casa del libro y de manera especial en Paisaje nº4, magnífico acorde de ocres y verdes, Paisaje (nº 15), descrito con generosos impulso a base de pinceladas precisas y aplomadas; Invierno de extraordinario luminismo,Murallas, amplio y de lejanías como ensoñadas; el Ebro, claro, jocundo y de rumorosos temblores; sol y nubes de sugestiva aureola ambiental, y Atardecer, blando, húmedo e íntegramente emotivo.Pintura sana y limpia de afeites y artificio, la de Francisco Llop es de las que perduran por su inagotable arteria de vida. no obstante, el paisajista pone a prueba sus nada comunes facultades pictóricas enfrentándose acon el modelo humano vivo, y lleva a feliz resultado un retrato femenino merecedor de los elogios más efusivos.Noblemente se lo tributamos a quién actúa en toda circunstancia sobre la tela con la máxima nobleza'.

Els divagars de la vida el porten a un període que en Basté descriu com 'Una lentíssima extinció', atès que l'autor creu que en Llop més que morir-se, es va anar estingint. Ja en avançada edat, agafa amistat amb artistes més joves de la talla d'Emili Rexach Casanovas, Josep Mestres, Juli Borrell, Antoni Ros etc (la majoria dels seus amics havien mort, donada la seva edat avançada).Novament ens aporta una valoració imprescindible per tal d' entendre aquests darrers anys:

En Llop amb la seva fidelitat a un ideal uníboc i primicer, veu morir tot allò que el rodejà i ha de lluitar a cada pas per comprendre i per ser comprès. Viurà noranta set anys i això és una proesa que cansa.

Finalment va veure reconeguda la seva trajectòria amb el nomenament com a Soci de Mèrit per part del Reial Círcol Artístic. Basté es mostra convençut que: 'No és una distinció de compromís, sinó un acord de Junta destinat a exaltar allò que l'enunciat comporta: el mèrit del pintor distingit. Va aconseguir tornar a exposar l'any 1954, en la que ja era la seva sala habitual, la de la 'Casa del Libro'. Del 10 al 23 d'Abril va oferir una nova mostra de la seva ininterrompuda creació.

Nova pel moment de ser elaborada, però no per l'estil o la temàtica. Ha canviat una mica els escenaris, però encara el trobem viatjant per la seva Tarragona natal o pels habituals paratges del Vallès o de la Selva.Tornem a trobar banyistes (a la riera) escenes infantils, temes delicadíssims com l'ermita de Valldeneu, paisatges urbans. Però fidel a a mai no desmentida preocupació per la llum atmosfèrica, quadres que amb l'enunciat ja ens parlen de la intenció de l'autor: Riera de Santa coloma, font d'en Casellas, Bassa de la Rivuram Núvols, Núvols de Tempesta'.La immensa majoria d'aquestes teles avui formen part de col.leccions privades, a les quals no tothom pot accedir. Per això val la pena citar-ne una de més assequible la que decora la secretaria de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: es tracta d'un paisatge rural, amb un cel treballat i quasi creuat per un arc de sant Martí, amb tota aquella barreja de lluminositat i foscor que tenen tot a la vegada, les tardes de tempesta.

Francesc Llop i Marqués (6)

En la seua trajectòria artística, s'especialitzà en el conreu de la figura humana, del nu especialment, i el paisatge. El seu domini i personalitat en aquest darrer camp, fa que el Reial Círcol Artístic li atorgui el 1921, una Medalla d'Or per la seva aportació al Concurs de Paisatges Catalans.

En Basté ens explica: 'Després de seixanta anys es pot analitzar l'obra d'en Llop com un autèntic esforç per a captar la llum i el color de la manera més objectiva possible. Però aquest distanciament, aquesta manera de contemplar el panorama que hi ha davant del seus ulls amb una mirada estrictament de pintor, no acaba de satisfer cert sector de la crítica, que li censura la nul.la intel.lectualització dels seus productes. Dels quals saben elogiar allò que se'n diu factura, però no el propòsit'.

L'obra d'en Francesc Llop ha estat objecte d'interessants estudis i curts comentaris enciclopèdics.El famós historiador d'art i pintor , José Lòpez Jiménez, que signa le seves obres amb el pseudònim de Bernardino de Pantorba, a la crònica titulada 'Los paisagistas catalanes' (1975) ens escriu:

Fue un paisajista muy notable.Además del óleo, cultivó profusamente la acuarela. Hizo exposiciones personales en Barcelona y en Méjico. No recuerdo ninguna hecha en local madrileño. Se vieron aquí (Madrid) cuadros suyos, porque de las once Exposiciones Nacionales de Bellas Artes celebradas en Madrid entre 1920 y 1943, concurrió a diez, con un total de dieciseis paisajes.

L'amistat amb Rusiñol facilità una gran exposició d'en Francesc Llop celebrada durant la primavera del 1927 (any de notables connotacions literàries). Comptava amb quinze teles: paisatges de Torelló, de Farena (un poblet de l'Alt Camp), amb títols tan evocadors com 'A ple sol', 'Nit de Lluna', 'Cap a la nit', 'Dia gris', 'Nuvolada' etc, i escenes costumistes com 'Dia de mercat a Torelló' o 'Festa religiosa'.

El rotatiu barceloní 'La Vanguardia' del dia 22 d'aquell mes d'abril s'ocupa de l'exposició i entre altres coses, especifica:

Llop exhibe una serie de lienzos que lo representan como paisajista y lo que se suele llamar colorista. La luz y el panorama, con algún atisbo de costumbrismo, dan a su obra un carácter turístico. En este plano, tan frequentado hoy, se maneja con innegable acierto. Su visión objetiva adquiere preponderancia en los cuadros titulados 'Día gris', 'A pleno sol', 'Mercado en Torelló'".

L'associació L'Arca de Noé va esdevenir l'instrument més important per difondre la seva obra. Els seus companys li dedicaren un sopar d'homenatge (que ells anomenaven pinso) amb motiu de la ja mencionada exposició de la sala Parés, que quedà registrada de la següent manera:

Al Llop perquè va triomfar amb una exposició dels seus quadres, que va fer individualment, també se li va dedicar un pinso extraordinari, presidit per tota la Junta i gairebé per tots els socis, que varen omplir tots els seients de la Menadora.

A hores d'ara la seua trajectòria artística es troba en el seu punt més àlgid, amb una destacada distinció amb premis o mencions. Es presenta a moltes Exposicions Nacionals de Belles Arts a Madrid. Concretament a la del 1929, se li concedeix un Diploma d'honor de Primera Classe pèr la seva obra ' El Llobregat'. Aquest mateix any aconsegueix un altre premi en el Certament de l'Exposició Internacional de Barcelona, que s'acabava d'inaugurar per l'oli titulat 'Fred a Farema'.

A començaments del 1930 presenta, també a Barcelona , una de les seves habituals exposicions, de les quals es fa ressò, el crític Joaquim Ciervo, a la Gaceta de Belles Arts, amb aquestes paraules, datades el dia 15 de març:

Es un pintor paisajista Francisco Llop que se distingue porque sabe dar a los aspectos que retiene toda la gama que la madre tierra brinda para poder componer cuadros majestuosos. En su reciente exhibición de paisajes catalanes aparecían en los últimos términos los colores sombríos y , en los primeros planos, bases cubiertas de vegetación. supo también ofercer buenos contrastes desdibujando a lo lejos la llanura azulada opuesta a los valles bordeados de tonos calientes que dan graduadas fulguraciones al ambiente.el pintor Llop trabaja para el perfeccionamiento de su tècnica, que aparece sobria, deslizada en los lienzos de manera competente y en consonancia con los asuntos que interpereta a conciencia, junto con precisas notas de color. Su reciente exposición consiguió sinceros elogios y también felicitaciones, por haber conseguido premio en el certamen de la Exposición Internacional de Barcelona.

Francesc Llop i Marqués (5)

Llop va decidir marxar cap a terres mexicanes on va tenir una estada molt productiva .A l'estat azteca començà a tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra , la figura i el paisatge. Va fer molt més que pintar, va col.laborar en algunes prestigioses revistes de caire artístic i també en la decoració d'unes quantes esglésies, a l'hora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va permetre guanyar-se la vida durant molts anys.

Recent tornat de Mèxic va triar París com a font de la seua inspiració, ciutat en la qual es va dedicar a pintar, dibuixar i gaudir del tipus de vida típic dels artistes d'aquell període. A la capital francesa va contraure una bona amistat amb un altre prestigiós artista, l'Hermenegild Anglada i Camarasa, que va ajudar gustosament al nou arribat. En uns anys quan ja s'havia produït el famós Saló de Tardor del 1905, l'impressionisme ja havia entrat en retrocès, alhora que en Gauguin i Cézanne ja havien traspassat, i arribava el torn d'altres grans mestres com Van Gogh.

És evident que la seva llarga vida (va morir als noranta-set anys) li va permetre assistir a autèntiques revolucions estètiques i canvis de conceptes artístics, sense que ell s'hi sentís identificat. La seua obra demostra uns ideals uniformes, atès que en Llop és un artista que sempre es mantingué fidel a un determinat concepte de la pintura. Bastè ens assegura que ni Mèxic ni París no li varen alterar el seu concepte de l'art, quan justament era una època d'esclat cubista i tot el que aquest corrent va comportar pel que respecta a la concepció tradicional de l'art.

En Llop i Marquès va ser testimoni d'aquesta gran revolució que va suposar el cubisme de Picasso, però no hi va voler prendre part.No li varen interessar mai els manifestos futuristes, la ruptura amb la realitat, la trencada total amb l'academicisme i amb la història de l'art, o fer la guerra al concepte museístic tradicional.

En l'apartat que en Joan Basté anomena, 'Dels primers èxits a la República', fa un repàs del pas fugicer de l'autor per diversos indrets: la ciutat de París , l'Ateneu Obrer i el Círcol Artístic, en autoanomenades repúbliques artístiques com 'El Paular' i de l'arribada a Rascafría quan tenia quaranta cinc anys, com a viva mostra del seu intensíssim bagatge cultural. Posteriorment ens introdueix al món de l'Arca de Noé. L'amistat entre Santiago Rusiñol i Llop donaria fruits amb el naixement d'aquesta prestigiosa entitat de caire còmico-artístic que reunia artistes que portaven un cognom amb referències animals,de la qual fou dels personatges més destacats:

Semblaria com si aquella entitat fos inventada per homes com ell, ja que fou a l'Arca on deixant de banda la pintura, desenrotllà un dels aspectes més curiosos de la seva personalitat.

Francesc Llop i Marqués (4)

En Basté, com a experimentat estudiós de les carreres artístiques de personatges universals, va voler començar amb una descripció coherent del territori que envoltava els primers anys d'en Francesc Llop i Marquès.

Ens fa cinc cèntims de la influència crucial de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1928, i de les repercussions que aquesta tingué en el camp social, arquitectònic i artístic; alhora que dóna gran rellevància a la tertúlia dels 'Quatre Gats', on en Llop va agafar una fructífera amistat amb el polifacètic artista i literat Santiago Rosiñol. Aquest establiment, on es podia beure i menjar, era promogut per artistes de la categoria d'en Ramon Casas i Utrillo. Les activitats artístiques que s'hi celebraven el varen convertir en un dels centres més actius i populars de la Barcelona d'aquella època, ja que es reunien artistes com Granados, Nonell, Gosé, Llobet, Malats etc. Era la seu de vetllades musicals, exposicions artístiques, runcions de titelles, ombres xineses, lectures poètiques i sobretot tertúlies i més tertulies.
Justament aquest intens ambient sociocultural en què va saber introduir-se és el vivíssim retrat del model de vida que es va trobar el nostre pintor Llop, recent arribat a la gran ciutat provinent de l'horta campredonenca. Per suposat que el context familiar és sempre de gran importància, atès que les seues possibilitats artístiques també depenien de l'estat econòmic de la família, que en el seu cas ben segur havia millorat. La família va passar a residir al carrer de Nàpols, poc després va ingressar quan tenia divuit anys a l'Ateneu Obrer de Barcelona per tal de cursar-hi classes del dibuix al natural. La seua intensa vocació així com el suport familiar li van permetre rebre classes per tal d' alliberar les seues inquietuds artístiques i millorar les seues qualitats innates.

Després de conèixer el professor Nicanor Vàzquez i assistir a les seues classes, va pintar el retrat del seu germà Agustí (primera obra pictòrica de què es té constància). Basté ressalta la influent figura de Vázquez en la producció llopiana i les coincidències en la vida de tots dos artistes: en especial la seva estada a les Amèriques. Així com fa un analisi molt positiu de l'existència dels Ateneus obrers, que varen esdevenir veritables centres artístics, alliçonadors de grans vocacions i exploradors del talent. Ens explica els reglaments de funcionament, mostra grans obres de dibuixos al natural d'en Llop, i remarca les dificultats que tingué donada la manca de dates de registre que van fer difícil la recerca d'informació sobre l'artista. Llegim amb atenció aquest estracte:

Llop ens deixà una gran quantitat de dibuixos i apunts del natural (carbó, sanguina, llapis), més necessaris per a conèixer l'artista que qualsevol apunt biogràfic. Un d'aquests es tracta d'un nu impressionant de gran format, és tan significatiu com el retrat del seu germà, ja que juntament amb un segell de goma que diu Ateneu Obrer de Barcelona, hi ha aquesta nota escrita en català, primer dibuix del natural.

Francesc Llop i Marqués (3)

El prolífic escriptor, traductor i divulgador d'art, Joan Basté, és l'autor d'un acurat estudi que ha quedat recollit en un llibre El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època, que va ser editat l'any 1989 pel dinàmic marxant d'art i propietari de la Galeria Quatre Cantons d'Olot, en Vicenç Coromina. Es tracta d' una detallada monografia artística sobre la figura de l'il.lustre pintor campredonenc, el qual va formar-se en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decissiu per al cicle socio-polític del nostre país. Francesc Llop es va mantenir bastant al marge dels diversos moviments pictòrics i plantejaments ideològics que varen convulsionar fortament les primeres dècades del segle XX. En Bastè va voler analitzar tot l'ambient que envoltava el nostre pintor, a l'hora que feia un esment precís dels seus millors amics i col.laboradors, àdhuc dels esdeveniments crucials del moment, fruit de la seua curiositat sobre les estretíssimes relacions que uneixen l'ésser humà i el context històric en què li toca viure. És a dir, s'introdueix dins del pla humanista per tal de parlar amb perspectiva històrica de l'obra d'un artista.Al paràgraf final del llibre, ens mostra una profunda identificació amb la persona i el personatge a la vegada, donat el llarg temps que va necessitar per a realitzar el seu acurat anàlisi biogràfic:


Així, doncs, si la figura d'en Francesc Llop ens ha interessat, el millor que podem fer és buscar la seva obra, procurar entendre-la situant-nos en el moment en què la formulava i admirar-la després amb totes les seves conseqüències. Estic segur que en sortirem enriquits, màxima aspiració que aquest llibre podria somniar. Ell hi posava les teles de la pròpia creació i nosaltres el marc d'una època que ens ajudés a contemplar-les i a diferenciar-les. És trist acomiadar-se d'algú amb qui l'autor ha conviscut, espiritualment, durant mesos i mesos. I és en nom d'aquesta espiritualitat que em permeto formular un vehement desig: 'Amic LLop, sigui allà on sigui que reposis, fes-ho en pau'.

Aquesta monografia està estructurada en diversos apartats molt específics que divideixen i detallen amb claredat les diverses èpoques i els diferents contextos que va anar experimentant en Francesc Llop, com a persona i com a artista: Concretament: De Tortosa a Barcelona (1873-1893)', Mèxic, París, El Paular (1893-1920), Dels primers èxits a la república (1921-1931), L'esplendor i l'eclipsi (1931-1939), . L'aïllament i l'autarquia (1940-1945), Una lentíssima extinció (1946-1970), El Centenari (1873-1973) i Làmines en color.

Francesc Llop i Marqués (2)

Durant aquestes darreres setmanes estic enllestint la biografia de l'il·lustre pintor impressionista campredonenc, Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970). M'encanta configurar les biografies de personatges que admiro molt, que s'han dedicat al món de la literatura o de l'art. Sortosament, he tingut la possibilitat de publicar les biografies de l'intel·lectual i polític catalanista jesusenc, Joan Cid i Mulet (2007, Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps, guanyador del premi d'assaig Enric Bayerri de 2004), del poeta i polític Roc Llop i Convalia (2008, Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guanyador del premi Artur Bladé i Desumvila 2007), i l'artista ampostí Emili Bonet (2007, Emili Bonet, escultor, pintor... poeta, guanyador del premi La nostra gent 2002). Ara em trobo en l'encoratjadora tasca d'acabar les del poeta tortosí Gerard Vergés i aquesta del pintor campredonenc.
Sempre m'ha motivat la figura de Francesc Llop, per moltes raons. Ara, una volta tinc enllestida la investigació, per tal de difondre la seua obra adequadament, des de Soldevila hem obert el següent bloc, en el qual es poden trobar tot un seguit d'articles publicats sobre ell i el seu treball artístic:http://llopmarques-soldevila.blogspot.com
També des de Soldevila hem obert la pàgina del feisbuc, en la qual hem anat creant com una mena de magatzem que abraci tota la informació publicada on line sobre l'històric pintor campredonenc.
http://www.facebook.com/pages/Francesc-Llop-i-Marqu%C3%A9s/165764080177932
Continuem, doncs, una feina intensa de difusió de la figura de Llop, artista que ja vam anar recuperant per part de Soldevila a principis del segle XX amb la creació de la nostra secció cultural Amics d'en Francesc Llop. Vàrem organitzar exposicions de la seua obra a Campredó i a Tortosa (una històrica als Reials Col·legis l'any 2000). Teníem en ment la recuperació de la seua obra, extesa entre nombrosos col·leccionistes del país. El primer quadre l'adquirírem gràcies a una operació comercial, en la qual un membre de Soldevila renunciava als beneficis econòmics per aconseguir els diners per un quadre. Després vàrem negociar amb les administracions públiques la cessió de dos quadres més.
La difusió del llegat de Francesc Llop i Marqués sempre ha estat una de les nostres lluites que ens ha motivat plenament. Personalment, acabar la biografia i publicar-la és una de les grans fites d'aquesta tardor-hivern.